dilluns, 12 de setembre de 2016

LA MANIFESTACIÓ. (Converses atípiques).


-Quanta gent no?
-Sí. És un èxit.
-De què va?
-Jo?.
-No. De què va la manifestació.
-Doncs, a favor de la educació pública.
-I això és bo?.
-Clar.
-Però si jo no sóc estudiant.
-Jo tampoc. Però volem que els nostres fills tinguin una bona educació.
-Jo no tinc fills. Els nens em posen nerviós.
 Sap on puc comprar un refresc?
-Miri, allà té un bar.
-Em guarda el lloc?
-Què li guardi el lloc?
-Sí. Estic una mica cansat. Porto des de ahir a la nit aquí. No sap que malament es dorm en aquesta cadira plegable. Sóc la primera persona que ha vingut a la mani. Amés tinc ganes de fer un riu.
-I per què ha vingut tant aviat?
-Per no quedar-me sense lloc. 
-Escolti, en breu la manifestació començarà a caminar.
-Doncs aixequi el braç, així quan surti del bar el veuré i vinc cap aquí..
-Però si no importa on es posi, tots anem a una.
-Jo vull aquest lloc i punt. Per cert que diu la normativa de les manifestacions, es pot beure en elles?.
-Clar.
-Molt bé. Doncs quedem així. Ara vinc.
-La mare que el va parir. No em convida a un refresc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada