-Quanta gent no?
-Sí. És un èxit.
-De què va?
-Jo?.
-No. De què va la manifestació.
-Doncs, a favor de la
educació pública.
-I això és bo?.
-Clar.
-Però si jo no sóc estudiant.
-Jo tampoc. Però volem
que els nostres fills tinguin una bona educació.
-Jo no tinc fills. Els nens em posen nerviós.
Sap on puc comprar un
refresc?
-Miri, allà té un bar.
-Em guarda el lloc?
-Què li guardi el lloc?
-Sí. Estic una mica cansat. Porto des de ahir a la nit aquí.
No sap que malament es dorm en aquesta cadira plegable. Sóc la primera persona
que ha vingut a la mani. Amés tinc ganes de fer un riu.
-I per què ha vingut
tant aviat?
-Per no quedar-me sense lloc.
-Escolti, en
breu la manifestació començarà a caminar.
-Doncs aixequi el braç, així quan surti del bar el veuré i
vinc cap aquí..
-Però si no importa on
es posi, tots anem a una.
-Jo vull aquest lloc i punt. Per cert que diu la normativa de
les manifestacions, es pot beure en elles?.
-Clar.
-Molt bé. Doncs quedem així. Ara vinc.
-La mare que el va
parir. No em convida a un
refresc.
