-Bona tarda. Passi.
-Gràcies.
-El senyor Bartomeu, oi?.
Vostè dirà.
-De
vegades veig coses que ningú més veu.
- Mira que bé.
-Sí.
Quan estic sol i quan estic amb gent.
-A veure...Crec que el seu
problema no el puc tractar. Sóc oftalmòleg. Però tinc un company que li pot
donar un cop de mà. És un bon psiquiatra. Ara li apunto el seu
telèfon....Ha vist un bolígraf a la taula?
-El
té ell.
-Qui?
-El
nen.
-Quin nen?
-Aquell.
-Perdoni, però no veig cap
nen.
-No
cridi. No li agrada.
-Però a qui no li agrada? No
hi ha ningú més a part de vostè i jo.
-Al
costat de la finestra. Ara mateix acaba de treure el tap al bolígraf i va cap a
on es troba vostè amb intenció de clavar-li a la jugular.
-Fem una cosa. Agafi al nen
aquest, que s'emporti el boli de regal i marxen tots dos d’'aquí.
-El
nen ha marxat.
-A on?
-No
sé. Només el veig. No em parla.
