-He de pujar al tren.
-No
vagis amor meu.
-No pateixis. En un tres i no
res hauré tornat. La guerra no durarà gaire.
-Què
farem sense tu?
-Qui? La ciutat, el món?...
-Nosaltres.
-Nosaltres?
-Sí.
Espero un fill teu.
-Això és meravellós!. Dóna'm
una foto, la portaré a la cartera.
-I
si et maten, què farem?
-Si em maten, vull que et
cassis amb una dona i que vosaltres dues i el nostre fill sigueu feliços.
-I
que li dic al teu fill si et volen el cap d'un tret a una trinxera?
-Què vaig morir pel seu
futur.
-I
si és una filla?
-Què vaig morir pel seu
futur.
-I
si són bessons?
-Prou! El tren està a punt de
sortir. T'estimo.
-Jo
més. Recorda que si mors, cuidaré del nostre fill i li parlaré de tu.
-Li dius que vaig morir pel
seu futur.
-Què
pesat! Ves a la guerra ja! Que arribaràs tard.
