-Sergent, només quedem
nosaltres dos!!!! I l'enemic avença cap a nosaltres.!!!!
-Doncs
ens rendim. És una ordre.
-Però que diu Sergent!,
encara podem escapar pel riu.
-Sí home!, ara em mullaré les botes i els pantalons.
-Si ens agafen vius, ens
torturaran.
-M'agrada.
Fa anys que practico el masoquisme.
-No ens queda gaire temps!
-Ens
farem els morts.
-Però si rematen a tots els
caiguts.
-Poden
fallar. És una oportunitat que tenim.
-Però com poden fallar
disparant al cap a un metro de distància?
-Que
pesat!, marxi!, és una ordre.
-Crec que està en estat de
shock, però ara mateix me la bufa. Compliré l'ordre. Sort!
-Esperi
soldat!. Pot fer una cosa per mi?. Vagi a veure a la meva esposa i li diu que...
-Si?
-...És
igual, que visqui sense saber que la mort de la seva mare no va ser un
accident.
-D'acord Sergent. Marxo. Per
cert, per què no es fot un tret al cap?
-Ara
que m’he fet a la idea que em torturen em fotré un tret? Ains!
estas regular...pero moles mil!
ResponEliminaGràcies :)
ResponElimina