divendres, 10 de febrer del 2017

UN LAMPISTA EN PERILL (Converses atípiques).

-Li queda molt?
-Només canviar una goma de la junta i deixarà de perdre aigua en un tres i no res.
-Vol un cafè?
-No gràcies.
-Faig unes crispetes?
-No. Les he dinat avui.
Un cop acabi la reparació vaig cap a casa a sopar amb la meva família.
-Família?
-Sí. Dona i tres fills.
-Permetin una pregunta. Tots són amb sobrepès com vostè?
-Sí senyor.
-Per què no els porta i sopem plegats aquí? 
-Molt amable, però...
-No hi ha cap però.
-Gràcies. Ara truco a la dona. Per cert, per què té els ulls injectats en sang? és conjuntivitis?, i lo de portar agafat un ganivet de cuina?, això em desconcerta.
-És que sóc caníbal.
-Hahahaha. Caníbal diu, hahaha. Em cau molt bé. 
-I a mi m'agrada vostè i segur que la seva família, amb una mica de samfaina, també.