tag:blogger.com,1999:blog-75391693244920998472024-03-13T03:08:48.458+01:00El tiquismiquis d'en Toni Cano.Crec que em vigilen de lluny.Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.comBlogger124125tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-35715515340141270182017-12-21T08:54:00.000+01:002017-12-21T08:57:29.400+01:00PERDONAR UNA TREPITJADA (Converses atípiques).
-Escolti! Vigili una mica.
M’ha trepitjat.
-Perdó.
Ho sento molt.
-Tranquil. No passa res.
-Em
sap molt de greu. Vol que el convidi a un cafè?
-No cal. Gràcies.
-Vol
que li mengi la polla?
-Què?
-Em
sap greu la trepitjada. No l’he vist. Li he fet sang?
-Què em menja què?
-La
polla.
-Escolti’m una cosa. Ja li he
perdonat. Punt final. Cadascú continua amb la seva vida.
-Però
jo no Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-46741529761019336502017-10-10T08:41:00.000+02:002017-12-21T08:57:04.720+01:00UN ATIPAMENT ATÍPIC (Converses atípiques)
-Doctor,
ahir em vaig atipar.
-No m'interessa.
-I
vint minuts després em va començar a fer mal la panxa i vaig vomitar.
-Això m'interessa. Què va menjar?
-Cargols
amb una salsa que...
-De salsa no sé res. Sóc més de jazz.
-Vaig
anar a un restaurant de muntanya i...
-Això no m'interessa.
-...i
em vaig fotre uns dotze mil cargols.
-Prengui això cada vuit hores dotze hores
durant dos Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-7517524364732904682017-05-25T10:15:00.000+02:002017-10-10T08:46:51.943+02:00L'ARTISTA INVENTOR (converses atípiques)
-Vostè
em sona d'alguna cosa.
-Quan era un nadó vaig fer un anunci de bolquers
a la tele.
-Serà
d'això.
Per
cert. Li fa mala olor l'alè.
-És que sóc l'inventor de l'halitosi.
-Ostres!,
i com ho va inventar?
-Un dia a la banyera rentant-me. Em va
caure al cap una síndria que penjava d'una branca d'un arbre i vaig dir: Desperta
ferro!
-A
una banyera?
-Sí.
-Molt
interessant.
-Si no liToni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-13783843016423347942017-04-24T11:32:00.000+02:002017-05-25T10:15:56.317+02:00LA ROSA (Converses atípiques)
-Ahir em van regalar una rosa.
-Segur que
era robada.
-Una gran mostra d'amor.
-Els
diamants també.
-Li vaig fer un petó molt dolç als llavis. I li vaig
regalar un llibre.
-Una rosa a
canvi d'un petó. Això es diu "persona interessada".
El llibre li
quedarà molt bé de decoració a un prestatge.
-Tinc la flor a un gerro amb aigua al menjador.
-Saps que la
rosa acabarà morint com el vostreToni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-65739231823912555022017-04-18T12:50:00.001+02:002017-04-24T11:30:13.215+02:00LA GENERACIÓ PERDUDA (Converses atípiques).
-Papa vaig al parc amb els
col·legues.
-A
fer què?
-A mirar coses en els nostres
telèfons.
-I
per què no portes una pilota?
-La pilota té wifi?
-Sí.
En els collons.
-Si no té wifi... Per què
volem una pilota?
-Per
jugar i fer una mica d'esport.
-Es pot jugar
i mirar el mòbil a la vegada?
-D'acord,
no baixis la pilota.
Tinc
una idea. Podeu comprar un allargament que vagi de l'endoll de Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-35567103182218218422017-04-04T10:14:00.000+02:002017-04-18T12:51:34.112+02:00CADA CASA ÉS UN MÓN (Converses atípiques).
-Mama vull deixar els estudis
i fer-me youtuber.
-Fem
una cosa. Ara vas a escola i això li dius al teu pare quan vingui a la nit.
-A quin pare?
-Què?
-Tinc dubtes. M'assemblo molt
físicament a l'oncle i no pas al pare.
-Casualitats
de la vida.
-Explica'm com és que vaig néixer
quan el pare feia un any que treballava fora de casa.
-El
temps és relatiu.
-I aquella vegada que vaig
veure aToni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-83022688316286821542017-03-15T10:52:00.002+01:002017-04-04T10:14:56.455+02:00EL NO SER PUNTUAL POT TREURE DE POLLEGUERA (Converses atípiques)
-Arribes tard.
-Aquesta
vegada només quaranta minuts.
-Et podries comprar una bici.
-No
sé anar en bici.
-Compra una estàtica.
-Psss
-Un cop sàpigues com va et
canvies a una amb rodes.
-Vols
prendre alguna cosa?
-M'he pres tres cafès mentre
t'esperava.
-Doncs
sí que t'agrada el cafè.
-M'agrada més la gent
puntual.
-Saps
que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-40377619745630362672017-03-08T08:40:00.000+01:002017-03-15T10:54:00.987+01:00L'ESCARABAT I LES FORMIGUES (Converses atípiques).
-M'estic llegint un llibre d'un
home que es converteix en un escarabat.
-De
Kafka?
-No. De la biblioteca.
-Quan
era petit arrencava les antenes de les formigues grans. Les ajuntava i es
barallaven amb agressivitat.
-I què feies amb les antenes?
-Les
venia als veïns del barri i les connectaven a les seves teles o ràdios.
-Parles dels ’80.
-No.
Parlo d'antenes.
-Quan acabi el llibre Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-7122196489434724562017-03-03T10:05:00.000+01:002017-03-08T08:40:58.017+01:00LA SENYORA SIMPÀTICA (Converses atípiques).
-Quin nen més bonic.
-No
és un nen, és una nena.
-I com s'assembla a tu.
-És
adoptada.
-Vaja, sembla que dono una.
-Cert.
A més ens està molestant i arribem tard a l'escola.
-És que m'agraden molt els
nens.
-Doncs
es compra un.
- No els molesto més. Vaig al
mercat ambulant a comprar-me unes calces de color carn. Les deixo tranquil·les.
-Gràcies.
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-41247911171380365042017-02-27T12:54:00.001+01:002017-03-03T10:05:52.263+01:00DE VISITA A L'HOSPITAL (Converses atípiques).
-Com es troba el malalt?
-Vés-te'n
d'aquí!
-Volia demanar-te perdó.
-Em
vas clavar un dard al pit!
-Anava begut al bar. Vaig
voler fer-me el graciós i tapar-me els ulls per llençar un dard a la diana.
Tothom reia.
-I
el dard va anar a parar al meu pit. Em trobava a uns deu metres de la diana.
-Qui no fa ximpleries en una
festa? A més et vaig ajudar.
-Vas
intentar pixar-te a la ferida!!
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-19456878092175777632017-02-20T12:08:00.002+01:002017-02-27T12:55:14.773+01:00UN CARNESTOLTES VIOLENT (Converses atípiques).
-Com va anar el Carnestoltes
a l'escola?
-Fatal.
-Uís.
-Per
fer una petita correcció a un nen disfressat, es va armar un cacau de Can
Seixanta al carrer.
-Què va passar?
-Res.
Un nen deia que anava disfressat de víking.
-I?
-Per
favor!, el casc de plàstic portava dues banyes. Tothom sap que els cascos
víkings no les porten. Va ser una invenció de l'època del Romanticisme del
segle XIX.
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-59708300594521830302017-02-13T11:15:00.001+01:002017-02-20T12:09:12.813+01:00UNA TELE MOLT ESPECIAL I UN HOME ENCARA MÉS (Converses atípiques).
-Hola. Bon dia. Volia comprar
una televisió de cinquanta polsades AMGH amb sortida 66R i entrades PINGER i
detector X1. De les que es canvien els canals amb telepatia.
-Ostres!
-Ostres què?
-Però aquesta tele.... Encara no s’ha
inventat.
-Doncs ahir a la nit vaig
veure una pel·lícula i sortia aquest model.
-Una
peli de ciència-ficció?
-Una peli americana però no
recordo el nom del Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-4787037462572412622017-02-10T10:11:00.000+01:002017-02-13T11:15:57.810+01:00UN LAMPISTA EN PERILL (Converses atípiques).
-Li queda molt?
-Només
canviar una goma de la junta i deixarà de perdre aigua en un tres i no res.
-Vol un cafè?
-No
gràcies.
-Faig unes crispetes?
-No. Les he dinat avui.
Un cop acabi la reparació vaig cap a casa a sopar amb la meva família.
-Família?
-Sí.
Dona i tres fills.
-Permetin una pregunta. Tots són amb sobrepès com vostè?
-Sí
senyor.
-Per què no els porta i sopem
plegatsToni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-32257533070480628582017-02-07T09:46:00.000+01:002017-02-10T10:11:54.831+01:00RETROBAMENTS (Converses atípiques).
-Ostres, quant de temps sense
veure't!
-Sí.
-Veig que t'has tallat el
cabell, deixat barba i comprat una moto.
-És
que estic en un moment a la meva vida que...
-No em ratllis.
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-55498220523948587842017-02-02T10:29:00.001+01:002017-02-07T09:46:43.194+01:00EL MASSATGISTA (Converses atípiques).
-Hola, vinc pel massatge.
-Endavant.
Tregui's la roba menys els calçotets i posi's boca terrosa a la llitera.
-Però jo vull veure com fa el
massatge.
-El
massatge és a l'esquena. Vol que li giri el cap cent vuitanta graus?
-Em farà mal?
-El
massatge no.
Relaxi's.
Deixi la seva esquena a les meves mans.
-Té poders?
-Sóc
massatgista. No un druida-super heroi.
-I com és que és Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-45215815622607054302017-01-30T12:23:00.001+01:002017-02-07T10:41:33.733+01:00COMERÇ SOLIDARI (Converses atípiques).
-El vestit que mires també el
tinc en blau, groc i vermell.
-Gràcies.
-Si necessites ajuda, m'ho
dius.
-El
dissabte em podries ajudar a fer una mudança?
-El dissabte no puc.
Treballo.
-Vaja.
-Lliuro els dilluns.
-Fantàstic!
-Doncs quedem. Aquest dia acompanyo
a fer la compra a una iaia, a depilar l'esquena a un noi i a portar a una dona
al metge en cotxe. Cap a les quatre va bé?
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-87017656693048182212017-01-25T08:19:00.000+01:002017-01-30T12:24:15.961+01:00UN TURISTA MOLT ESTRANGER (Converses atípiques).
-Perdoni que el molesti.
Vostè no és d'aquí, oi?
-No
senyor. Sóc del planeta Mart. He vingut de vacances a la Terra.
-I amb aquest cap tan gran
que té, com es posa la samarreta?
-És
pràctica.
-Li agrada la ciutat?
-Psee.
Trobo rar que la gent es passi tota l'estona mirant el telèfon mòbil.
-No tenen telèfons a Mart?
-No
ens fan falta. Ens comuniquem per telepatia.
-Normal. Amb aquest Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-46048345481940993512017-01-23T12:09:00.002+01:002017-01-25T08:20:43.110+01:00AL MAR DEL CARIB PASSEN COSES (Converses atípiques).
-Capità, un vaixell per
estribord. Ve cap a nosaltres!
-L'hem
convidat?
-?
-Ah,
llavors és un d'aquests vaixells que es conviden sols.
-Capità, què fem?, porta
bandera pirata.
-Una
festa.
-Una què?
-Fem
una festa. Amb molt de rom i música.
-Capità. La tripulació espera
les seves ordres. Canviem el rumb, preparem els canons?...
-Una
festa.
-Capità, en unes hores el
tindrem a tocar.
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-86278766536585079272017-01-16T11:43:00.001+01:002017-01-23T12:09:51.225+01:00EL MALEÏT CAFÈ. (Converses atípiques).
-Cambrer, em dibuixa amb la
llet un gos movent la cua al cafè?
-Em
demana massa. Només sé dibuixar cors amb la llet.
-Però jo vull un gosset
movent la cua.
-No.
-Doncs quina mena de cambrer!!,
saps dibuixar cors ridículs i no gossets movent la cua?
-Miri,
tinc feina. Hi ha molta gent esperant a la barra per ser atesa. Si vol un
gosset movent la cua, se’l fa vostè mateix. Aquí té la llet.
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-86708522888723300092017-01-09T11:57:00.001+01:002017-01-26T10:00:56.341+01:00UN ASSASSINAT AMB SACARINA (Converses atípiques).
-Què tenim aquí?
-Doncs
miri inspector, m’ha sortit un gra al front, què li sembla?
-I a terra?
-Un
mort.
-Com sabem que està mort.
-Li
he donat uns cops de peu a la panxa i no reacciona.
-Hora aproximada de la mort?
-No
tinc ni idea. No he vist quan el mataven.
-Causa de la mort?
-Un
tret al cap.
-Testimonis?
-El
que porta una pistola a la mà i taques de sang a la samarreta. Ara liToni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-2390624910286846622016-12-30T14:07:00.000+01:002017-01-09T11:57:49.480+01:00CAP D'ANY (Converses atípiques).
-Què faràs per cap d'any?
-Coses.
-Jo he comprat l'entrada d'una
discoteca.
-L'entrada
és més barata que la sortida?
-Vols venir?
-Anem
els dos amb la teva entrada?
A
més, no sé ballar.
-Vine, et recolzes a la barra
i em mires com ballo.
-M'agradaria
acabar l'any i començar el nou d'una altra manera.
-Potser lliguem.
-Divorciades?
-El que sigui.
-Millor
em quedo a casa.
-Doncs res.Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-4204145802531749422016-12-19T16:28:00.000+01:002016-12-30T14:07:31.611+01:00EL CERVELL TAMBÉ S'EXERCITA (Converses atípiques).
-Com va el gimnàs?
-Molt
bé. Ara vaig a comprar uns hidrocarburs.
-Hidrocarburs?
-Sí.
Al vestuari dos tios en pilotes parlaven de prendre hidrocarburs.
-Hidrocarburs?
-Sí.
-I no serà carbohidrats?
També anomenat, hidrats de carboni?
-Van
dir hidrocarburs.
-Doncs res. Són hidrocarburs.
-També feien esment d'una noia que es diu Anna Bolitzants. Deu ser una professora búlgara de
zumba.
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-49523275263752623692016-12-13T10:09:00.002+01:002016-12-19T16:30:25.698+01:00UN PESSEBRE ORIGINAL (Converses atípiques).
-Què fas papa?
-Pren
unes notes. Vull fer un pessebre casolà per Nadal.
-...
-Podríem
passar amb la merda de pessebre que farà el teu germà a l'escola però m'estimo
més ser una mica original. Faré un betlem vivent al menjador.
-Un què?
-Buscarem
per Internet a un hipster ben barbut i a una noia. Tant se val si és verge o
no. No perdrem el temps.
-...
-Un
cop tingui el barbes i la jove, Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-71872010280835411132016-12-09T09:52:00.000+01:002017-01-10T10:48:05.045+01:00FENT AMICS AL PIPI-CAN (Converses atípiques).
-Quin gos més bonic.
-No
és un gos. És un gat.
-Perdó. És que sóc daltònid.
-A
mi em passa el mateix amb els nens, no sé si són nois o noies, com sóc asmàtic.
-És asmàtic? El meu oncle ho
és també. Però fa vida normal.
-Doncs
ja coneix a dues persones asmàtiques.
-I com és que surt a passejar
amb un gat? No ho he vist mai.
-Doncs
sempre hi ha una primera vegada.
-Com es diu el gat?
Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7539169324492099847.post-72377406773978953062016-12-05T11:39:00.001+01:002017-01-10T11:02:55.649+01:00EM POT DIR L'HORA? (Converses atípiques).
-Em pot dir l'hora?
-Sí.
-... I
quina és?
-L'agulla petita assenyala a
VI i la gran a X.
-Gràcies.
Veig que tens un rellotge de números romans.
-No tens rellotge?
-No.
Quan vull saber l'hora miro el mòbil. Però m'he quedat sense bateria.
-Ets un robot?
-Sense
bateria al mòbil.
-El meu fill toca la bateria.
-La
del mòbil?
-No. La que es toca assegut
amb dos pals.
-És
un Toni Canohttp://www.blogger.com/profile/06775375665766894747noreply@blogger.com0