El tiquis d'en Toni Cano.

Curiós q les sèries de televisió se les carreguen les pròpies televisions estatals. Canvis d'horari, de dia, tres capítols i ja van fora, no segueixen les temporades,... Ens bombardegen amb promocions de q són sèries de renom als EEUU, però un cop trepitgen les Tv estatals, se'n van a norris. I es pregunten pq passa?. Vull creure q no són tan imbècils. I a sobre posen mala cara quan te les baixes d'Internet per veure-les tranquil·lament a casa, sense talls publicitaris, donant-li al pause quan vols i veure de cop dos, tres, quatre...episodis seguits, a l'hora q et surt dels collons. Senyors de la TV, aquesta guerra la tenen perduda. Per cert, es baixen moltes més sèries nord-americanes q no pas estatals, no ho fiquin tot al mateix sac. Els americans ja han tret benefici dels seus productes molt abans d'emetre's a la península. L'espectador busca qualitat...i no fer patriotisme de sèries q volen ser com les nord americanes o angleses, per exemple.

Sorpresa a urgències de l'Hospital de Figueres quan va arribar T.M amb un colló a uns tres centímetres pel damunt del turmell esquerre. Una infermera va dir: "en un principi ens vam trencar a riure però al veure el patiment de l'home vam començar a fer la nostra feina". El dissabte al matí en T.M va sortir a fer una volta en bicicleta, a l'aturar-se per beure aigua d'una font va notar que un dels seus collons no era a lloc. Un dels metges que el va tractar va dir: "Bé, que algú vingui amb un colló pujat o fins i tot els dos, és més normal, però que baixi i tant?, no gaire". Un equip de metges el va tractar a quiròfan i amb un martell van donar cops i cops fins que van pujar el testicle per la cama fins a col·locar-lo a la bossa dels collons.