Converses atípiques és un recull de petits diàlegs, dels quals he tingut el privilegi de poder escoltar al meu voltant. Visc a un món apassionant, rar, però apassionant.
—Hola, amor com ha anat el dia? —Bé. —Què has menjat per a dinar? —Sopa de pi, mandonguilles de roure i de postres un gelat de branca de llimoner. Per beure saba. —Has tornat a dinar a l’IKEA, oi? —Com ho saps? —Per d’escuradents que tens entre les dents.
—M’he comprat un peix. —Per sopar? —El baixo tres cops al dia al carrer dins d’una bossa amb aigua per fer les seves necessitats. —Si llences una pilota la va a buscar? —No li agrada sortir de l’aigua. Es posa nerviós. —Si no jugueu a pilota, a què jugueu?, al parxís? Anem a fer unes cerveses i unes gambes salades? —No. Ja no menjo res que vingui del mar. —Ets com el meu oncle, d'ençà que té gos, no el menja. Com et canvia la vida una mascota, eh? —Sí.