Converses atípiques
Converses atípiques és un recull de petits diàlegs, dels quals he tingut el privilegi de poder escoltar al meu voltant. Visc a un món apassionant, rar, però apassionant.
 |
UN ASSASSINAT DE MATINADA.
—Bona nit, inspector, veig que era al llit quan li he trucat. —Com ho sap? —Vesteix pijama. —Què tenim? —Al menjador un mort a terra i a la cuina pizza a la taula i cervesa a la nevera. Ha trigat molt a venir. —Aparcar a prop d’aquí és un infern. —Aparqui a la porta de l’edifici com fan els polis de les pel·lícules. A veure, les finestres i la porta d’entrada del pis no estan forçades, segurament va deixar entrar a l’assassí. El coneixia. —De què? —Del pàdel, del club de swingers, del curs de ceràmica...jo què sé. —Heu interrogat als veïns, als familiars? —Hem interrogat als veïns i als familiars del mort, només ens falta als familiars dels veïns i als familiars dels familiars dels veïns i jo crec que ho deixaria aquí. —I el mòbil? —Doncs el tinc ocupat al 98 %. Respecte al mòbil de l’assassinat pot ser: amor, sexe, diners, poder... quin fangar, que et mati un conegut. —Cert. Perquè amb un desconegut et pots defensar lluitant a mort si cal, però amb un co...