El tiquis d'en Toni Cano.

—Avui és un dia crític. —No. —Sí que ho és, avui agafem el cotxe per anar de vacances i amenaça tempesta. —“Avui” no és un diacrític. Un diacrític és un accent distintiu que serveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual, però tenen significats diferents. En aquests moments n'hi ha quinze, fins que a algun il·luminat els canviï. “Avui” és un adverbi. —Nininí nininí.

— Ara tinc un gat —I — Em fa companyia. — A molta gent la televisió els hi fa companyia. — Ho vaig intentar, però res. — L’has d'encendre. Parles  amb el gat ? — Sí. També l’acaricio sovint. — La meva àvia té una senyora de companyia, però no l’acaricia. —La senyora de companyia su rt de casa?, el meu gat no. — Surt sovint amb la meva àvia a treure diners del caixer.   Per cert, et gastes molts diners amb el gat? —El normal, menjar, veterinari, cortines, trencadisses vàries... —Doncs no sé el que  fa amb els diners la meva àvia, menja poquet, passa d’anar als metges i el piset el té com sempre.

-Papa, anem al Zoo? -Quan? -Ara. -No. -Demà? -Tampoc. Treballo tota la setmana. -Dissabte? -Anem a un bateig. -Diumenge? -El teu germà juga uns partits de futbol. -El cap de setmana que ve? -Anirem a una casa rural al Pirineu. -... -Podem fer una cosa. -Quina? -Et poso el canal National Geografic a la tele. Allà surten molts animals. -Cabró. -Ho sé.