El tiquis d'en Toni Cano.

—Felicitats pel llibre. —Gràcies!, el portes al damunt, vols que te’l signi, fer-te una foto amb mi, prendre un cafè per solucionar-te els dubtes que t’hagin sorgit? —No gràcies. El vaig llegir en uns minuts. —Ostres!, sí que t’agrada llegir i mira que té dues-centes tres pàgines en lletra petita. Ets un autèntic devorador de llibres. —Jo no diria tant. Llegeixo en diagonal no fos cas que el venedor de la llibreria em cridi l’atenció. —No el vas comprar? —No, no compro llibres. M’agrada l’emoció, el neguit de llegir el màxim fins que el llibreter em fa fora de la tenda. El teu el vaig acabar de pressa. Era previsible el final des del capítol dos. Però em va agradar.