El tiquis d'en Toni Cano.

  —Mama, vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons i beure begudes energètiques. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí, en els collons. —Si no té wifi, per què la volem? —Per fer una mica d'esport. —Es pot jugar a pilota i mirar el mòbil a la vegada? —No. —Doncs et faig saber, que de vegades juguem a esports en línia, el que vol dir que ho fem mirant el mòbil i sense suar una gota. —La culpa és meva per comprar-te un telèfon amb deu anys. —Si l’haguessis robat i no comprat, t’hauria sortit més barat. —Prenc nota per l’any vinent, quan el teu germà en faci els deu i demani un.

—Papa vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí. En els collons. —Si no té wifi... Per què volem una pilota? —Per jugar i fer una mica d'esport. —Es pot jugar i mirar el mòbil a la vegada? —D'acord, no baixis la pilota. Tinc una idea. Podeu comprar un allargament que vagi de l'endoll de casa al mòdem i baixar-lo a la plaça. —Estàs boig papa? —Home!, el meu fill té una mica de seny. —I si un ciclista ensopega amb el cable i es fa mal? Però... Deixa que pensi... Es podria fixar a terra amb cinta transparent adhesiva. M'agrada la teva idea! —Babau perdut.