El tiquis d'en Toni Cano.

-Arribes tard. -Aquesta vegada només quaranta minuts. -Et podries comprar una bici. -No sé anar en bici. -Compra una estàtica. -Psss -Un cop sàpigues com va et canvies a una amb rodes. -Vols prendre alguna cosa? -M'he pres tres cafès mentre t'esperava. -Doncs sí que t'agrada el cafè. -M'agrada més la gent puntual. -Saps que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre tard. -Compra't un. -Un rellotge estàtic?

Sorpresa a urgències de l'Hospital de Figueres quan va arribar T.M amb un colló a uns tres centímetres pel damunt del turmell esquerre. Una infermera va dir: "en un principi ens vam trencar a riure però al veure el patiment de l'home vam començar a fer la nostra feina". El dissabte al matí en T.M va sortir a fer una volta en bicicleta, a l'aturar-se per beure aigua d'una font va notar que un dels seus collons no era a lloc. Un dels metges que el va tractar va dir: "Bé, que algú vingui amb un colló pujat o fins i tot els dos, és més normal, però que baixi i tant?, no gaire". Un equip de metges el va tractar a quiròfan i amb un martell van donar cops i cops fins que van pujar el testicle per la cama fins a col·locar-lo a la bossa dels collons.