El tiquis d'en Toni Cano.

—Quin nen més bonic. —No és un nen, és una nena. —I com s'assembla a tu. —És adoptada. —Vaja, sembla que no n'encerto una. —Cert. A més ens està molestant i arribem tard a l'escola. —És que m'agraden molt els nens. —Doncs se'n compra un. — No els molesto més. Vaig al mercat ambulant a comprar-me unes calces de color carn. Les deixo tranquil·les. —Gràcies.

—Escolti!, m'ha trepitjat. —Perdó. Ho sento molt. —Tranquil. No passa res. —Em sap molt de greu. Vol que el convidi a un cafè? —No cal. Gràcies. —Vol que li mengi la polla? —Què? —Em sap greu la trepitjada. No l’he vist. Li he fet sang? —Què em menja què? —La polla. —Escolti’m una cosa. Ja li he perdonat. Punt final. Cadascú continua amb la seva vida. —Però jo no volia... —Si es queda més tranquil, posi uns diners a una ONG. —A una ONG de trepitjades? —Per exemple. O a una de menjar polles. Adeu.

—Vostè em sona d'alguna cosa. —Quan era un nadó vaig fer un anunci de bolquers a la tele. —Serà d'això.  Per cert, li fa mala olor l'alè. —És que soc l'inventor de l'halitosi. —Ostres!, i com ho va inventar? —Un dia a la banyera rentant-me. Em va caure al cap una síndria que penjava d'una branca d'un arbre i vaig dir: Desperta ferro! —A una banyera? —Sí. —Molt interessant. —Si no li fa res, marxo a casa a pintar un quadre d'uns gira-sols. —També pinta? —Sí. Però no em paguen gaire, per no dir res per les meves pintures. Igual em tallo una orella, no sé. —La seva vida és apassionant. —Psee.

—Papa vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí. En els collons. —Si no té wifi... Per què volem una pilota? —Per jugar i fer una mica d'esport. —Es pot jugar i mirar el mòbil a la vegada? —D'acord, no baixis la pilota. Tinc una idea. Podeu comprar un allargament que vagi de l'endoll de casa al mòdem i baixar-lo a la plaça. —Estàs boig papa? —Home!, el meu fill té una mica de seny. —I si un ciclista ensopega amb el cable i es fa mal? Però... Deixa que pensi... Es podria fixar a terra amb cinta transparent adhesiva. M'agrada la teva idea! —Babau perdut.

—Mama vull deixar els estudis i fer-me influencer. —Fem una cosa, ara vas a escola i això li dius al teu pare quan vingui a la nit. —A quin pare? —Què? —Tinc dubtes. M'assemblo molt físicament a l'oncle i no pas al pare. —Casualitats de la vida. —Explica'm com és que vaig néixer, quan el pare feia un any que treballava fora de casa. —El temps és relatiu. —I aquella vegada que vaig veure a l'oncle sortint per la finestra del vostre dormitori en pilotes, un cop el pare va entrar a casa? —Es va espatllar la persiana i va venir a reparar-la. Era un dia que feia molta calor. —I la foto que va penjar al Facebook de vosaltres dos al llit? —Allò era una broma, ho va fer amb el Photoshop. —No sé. —I això de ser influencer com va?, necessites un aval?, com puc ajudar-te?...

-Arribes tard. -Aquesta vegada només quaranta minuts. -Et podries comprar una bici. -No sé anar en bici. -Compra una estàtica. -Psss -Un cop sàpigues com va et canvies a una amb rodes. -Vols prendre alguna cosa? -M'he pres tres cafès mentre t'esperava. -Doncs sí que t'agrada el cafè. -M'agrada més la gent puntual. -Saps que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre tard. -Compra't un. -Un rellotge estàtic?

-M'estic llegint un llibre d'un home que es converteix en un escarabat. -De Kafka? -No. De la biblioteca. -Quan era petit arrencava les antenes de les formigues grans. Les ajuntava i es barallaven amb agressivitat. -I què feies amb les antenes? -Les venia als veïns del barri i les connectaven a les seves teles o ràdios. -Parles dels ’80. -No. Parlo d'antenes. -Quan acabi el llibre te'l deixo si vols. -Passo de llegir. -No saps llegir? -Només les vocals. -Jo sempre m'equivoco amb la O i el zero. -A veure si és per manca de calci. -No crec. -Mira-t'ho. -Ho faré.

-Com va anar el Carnestoltes a l'escola? -Fatal. -Uís. -Per fer una petita correcció a un nen disfressat, es va armar un cacau de Can Seixanta al carrer. -Què va passar? -Res. Un nen deia que anava disfressat de víking. -I? -Per favor!, el casc de plàstic portava dues banyes. Tothom sap que els cascos víkings no les porten. Va ser una invenció de l'època del Romanticisme del segle XIX. -Ostres! -Total, que li vaig trencar les banyes. -Què? -Va venir el pare del nen indocumentat dient que els cascs dels víkings portaven banyes i ens vam barallar a la porta del col·legi. Fins que va arribar la policia. -I com va acabar la història? -Un dels policies va preguntar el que havia passat. Vaig preguntar-li si els cascs víkings portaven banyes. Va respondre que no. Que qui era l'imbècil que deia el contrari. Vaig assenyalar al pare del nen i el van emmanillar. -És que la gent no té ni idea de disfressar-se. Es pensen que qualsevol cosa serveix. 

-Hola. Bon dia. Volia comprar una televisió de cinquanta polsades AMGH amb sortida 66R i entrades PINGER i detector X1. De les que es canvien els canals amb telepatia. -Ostres! -Ostres què?  -Però aquesta tele.... Encara no s’ha inventat. -Doncs ahir a la nit vaig veure una pel·lícula i sortia aquest model. -Una peli de ciència-ficció? -Una peli americana però no recordo el nom del director. -Doncs no la tenim. -Collons, aquesta és la cinquena tenda que visito avui i res. Com a mínim vostè no es peta de riure. -Provi de venir d'aquí a quinze anys. -Em pren les dades i em posa a la llista de compradors? -Clar. -I quan la tinguin em truquen? -El trucarem telepàticament. -Gràcies.

-Li queda molt? -Només canviar una goma de la junta i deixarà de perdre aigua en un tres i no res. -Vol un cafè? -No gràcies. -Faig unes crispetes? -No. Les he dinat avui. Un cop acabi la reparació vaig cap a casa a sopar amb la meva família. -Família? -Sí. Dona i tres fills. -Permetin una pregunta. Tots són amb sobrepès com vostè? -Sí senyor. -Per què no els porta i sopem plegats aquí?  -Molt amable, però... -No hi ha cap però. -Gràcies. Ara truco a la dona. Per cert, per què té els ulls injectats en sang? és conjuntivitis?, i lo de portar agafat un ganivet de cuina?, això em desconcerta. -És que sóc caníbal. -Hahahaha. Caníbal diu, hahaha. Em cau molt bé.  -I a mi m'agrada vostè i segur que la seva família, amb una mica de samfaina, també.

-Ostres, quant de temps sense veure't! -Sí. -Veig que t'has tallat el cabell, deixat barba i comprat una moto. -És que estic en un moment a la meva vida que... -No em ratllis.

-Hola, vinc pel massatge. -Endavant. Tregui's la roba menys els calçotets i posi's boca terrosa a la llitera. -Però jo vull veure com fa el massatge. -El massatge és a l'esquena. Vol que li giri el cap cent vuitanta graus? -Em farà mal? -El massatge no.   Relaxi's. Deixi la seva esquena a les meves mans. -Té poders? -Sóc massatgista. No un druida-super heroi. -I com és que és massatgista? -Quan era petit un àngel ros es va aparèixer i m'ho va anunciar. -Va ser petit? -Sí. Tinc fotos que ho demostren. -Només fa massatges a l'esquena? -A la cara també. Faig plas-plas amb els palmells i la cara agafa color i escalfor. Tinc una sessió de 30 minuts i una altra de 60. -I relaxa? -Cregui'm. Sortirà d'aquí que no sabrà on és i tampoc com tornar a casa.

-El vestit que mires també el tinc en blau, groc i vermell. -Gràcies. -Si necessites ajuda, m'ho dius. -El dissabte em podries ajudar a fer una mudança? -El dissabte no puc. Treballo. -Vaja. -Lliuro els dilluns. -Fantàstic! -Doncs quedem. Aquest dia acompanyo a fer la compra a una iaia, a depilar l'esquena a un noi i a portar a una dona al metge en cotxe. Cap a les quatre va bé? -Perfecte. -Vol que li ensenyi més vestits? -No gràcies. Vaig a la tenda de roba del costat, a veure si s'ofereix alguna dependenta i em pot fer de cangur dels nens el cap de setmana.

-Perdoni que el molesti. Vostè no és d'aquí, oi? -No senyor. Sóc del planeta Mart. He vingut de vacances a la Terra. -I amb aquest cap tan gran que té, com es posa la samarreta? -És pràctica. -Li agrada la ciutat? -Psee. Trobo rar que la gent es passi tota l'estona mirant el telèfon mòbil. -No tenen telèfons a Mart? -No ens fan falta. Ens comuniquem per telepatia. -Normal. Amb aquest cap. Ens podem fer una selfie?, panoràmica?, és que no sortirà el seu cap sencer. -És molt mal educat referint-se a les dimensions del meu cap. Em fico amb la seva estupidesa? Oi que no? -Per què té tres dits a cada mà?, un accident laboral? -Som així de naixement. -Són molt rars. -Jo no diria “rars”. Diria “diferents”. -Si busca feina a la Terra, la troba a qualsevol circ. -Doncs si la busca a Mart, seria una bona mascota familiar. -Vol parlar del color verd de la seva pell i dels ulls grossos i negres?. -Millor que no si no vol emportar-se una hòstia sideral...

-Capità, un vaixell per estribord. Ve cap a nosaltres! -L'hem convidat? -? -Ah, llavors és un d'aquests vaixells que es conviden sols. -Capità, què fem?, porta bandera pirata. -Una festa. -Una què? -Fem una festa. Amb molt de rom i música. -Capità. La tripulació espera les seves ordres. Canviem el rumb, preparem els canons?... -Una festa. -Capità, en unes hores el tindrem a tocar. -Ets molt pesat nano. Porto tota la meva vida a la mar. Les he vistes de tots colors. He perdut un dit del peu per culpa d'una canonada. Tinc el cos ple de cicatrius de lluites amb espases. Em falta un ull perquè què un puto lloro que portava a l'espatlla se'l va menjar. Vull una maleïda festa!

-Cambrer, em dibuixa amb la llet un gos movent la cua al cafè? -Em demana massa. Només sé dibuixar cors amb la llet. -Però jo vull un gosset movent la cua. -No. -Doncs quina mena de cambrer!!, saps dibuixar cors ridículs i no gossets movent la cua? -Miri, tinc feina. Hi ha molta gent esperant a la barra per ser atesa. Si vol un gosset movent la cua, se’l fa vostè mateix. Aquí té la llet. -Si sabés dibuixar un gosset movent la cua, no aniria a prendre tallats als bars. Me'ls prendria a casa meva! -Sóc cambrer no pintor. Feina vaig tenir per aprendre a fer cors amb la llet per alegrar a tots aquells que demanaven un tallat. -Porti el llibre de reclamacions. -Em té fregit, ara li faig un gosset movent la cua. -Gràcies. -Ja està. -Però si m’ha posat la llet sense fer cap traç. Jo no veig el gosset movent la cua. -És un gos abstracte. -Ostres, sí. Moltes gràcies. -Guau!.

-Què tenim aquí? -Doncs miri inspector, m’ha sortit un gra al front, què li sembla? -I a terra? -Un mort. -Com sabem que està mort. -Li he donat uns cops de peu a la panxa i no reacciona. -Hora aproximada de la mort? -No tinc ni idea. No he vist quan el mataven. -Causa de la mort? -Un tret al cap. -Testimonis? -El que porta una pistola a la mà i taques de sang a la samarreta. Ara li prenen declaració. -Comencem bé el torn de nit. -Vol que porti unes cerveses? -La meva amb sacarina, gràcies. Una cosa! Ha mort d'un tret al cap...com és que no hi ha sang? -El policies que han arribat primer ho han netejat tot. Es veu que hi havia una de sang  impressionant. -Ha vingut la científica? -No. Però ha vingut la meva núvia què és matemàtica. Anna, aquest és l'inspector Pou. -Emporta-te-la. No vull conèixer gent que no suma amb calculadora. -A més de la cervesa, vol alguna cosa més? -Sí. Fer-me una selfie amb el mort.

-Què faràs per cap d'any? -Coses. -Jo he comprat l'entrada d'una discoteca. -L'entrada és més barata que la sortida? -Vols venir? -Anem els dos amb la teva entrada? A més, no sé ballar. -Vine, et recolzes a la barra i em mires com ballo. -M'agradaria acabar l'any i començar el nou d'una altra manera. -Potser lliguem. -Divorciades? -El que sigui. -Millor em quedo a casa. -Doncs res. Ja t'enviaré fotos de la festa. -No et molestis. -És per fer-te sentir malament quan estiguis al sofà amb el gat mirant la tele. -Gràcies.

-Com va el gimnàs? -Molt bé. Ara vaig a comprar uns hidrocarburs. -Hidrocarburs? -Sí. Al vestuari dos tios en pilotes parlaven de prendre hidrocarburs. -Hidrocarburs? -Sí. -I no serà carbohidrats? També anomenat, hidrats de carboni? -Van dir hidrocarburs. -Doncs res. Són hidrocarburs. -També feien esment d'una noia que es diu Anna Bolitzants. Deu ser una professora búlgara de zumba. -Parlaven d'esteroides. -Asteroides? -Esteroides. -L’Ester Oides no em sona. La coneixes? Va al gimnàs?

-Què fas papa? -Pren unes notes. Vull fer un pessebre casolà per Nadal. -... -Podríem passar amb la merda de pessebre que farà el teu germà a l'escola però m'estimo més ser una mica original. Faré un betlem vivent al menjador. -Un què? -Buscarem per Internet a un hipster ben barbut i a una noia. Tant se val si és verge o no. No perdrem el temps. -... -Un cop tingui el barbes i la jove, el nen Jesús el farà el teu germà. Sé que no és un nadó, però moltes vegades es comporta com un. -...  -A la paret penjarem una foto d'un ase i d'un bou. -I l'estrella que va fer d’ G.P.S als reis mags, un tret amb bengala. -Ben vist!, però sempre disparant al sostre. -Ostres i per fer-lo més realista es trenca una canonada i fem un salt d'aigua a la paret. -I amb el moble del menjador fem llenya per fer una foguera!!! -També pots baixar al parc del llac i pujar uns ànecs per fer-los córrer pel pis. -Coi, molt bones idees! I el caganer seré jo. Des...