El tiquis d'en Toni Cano.

-Em pot dir l'hora? -Sí. -...  I quina és? -L'agulla petita assenyala a VI i la gran a X. -Gràcies. Veig que tens un rellotge de números romans. -No tens rellotge? -No. Quan vull saber l'hora miro el mòbil. Però m'he quedat sense bateria. -Ets un robot? -Sense bateria al mòbil. -El meu fill toca la bateria. -La del mòbil? -No. La que es toca assegut amb dos pals. -És un d'aquests que fa música? I és famós? -A l'edifici sí. Fins i tot ha vingut la policia alguna vegada de matinada a parlar amb ell.

Un home li trenca el cap a un altre, cansat d ser corregit cada cop q deia l'hora. - Estava fins el collons - va dir en M.V un cop el detenia la policia. Tot es remunta quan el detingut deia: - són les vuit i quart- . Un setciències repel·lent el corregia dient: - un quart de nou . -Un altra dia el noi deia: - són les tres i vint i tres - el toca collons del company, rectificava: - un quart i tres minuts d quatre.   A la tercera vegada va ser quan amb un bat d base- ball li va esclafar el cap com un meló. En un comunicat des de la presó, en M.V fa saber: "Si en català, dir l'hora pot arribar a confrontació ciutadana, no vull pensar quan algú altre li doni per dir els preus en traducció catalana. Per exemple, si una cosa val: 45,62 €, es digui: -quatre quarts i dos cèntims d quaranta sis euros. -Toca't els collons."