El tiquis d'en Toni Cano.

— Ara tinc un gat —I — Em fa companyia. — A molta gent la televisió els hi fa companyia. — Ho vaig intentar, però res. — L’has d'encendre. Parles  amb el gat ? — Sí. També l’acaricio sovint. — La meva àvia té una senyora de companyia, però no l’acaricia. —La senyora de companyia su rt de casa?, el meu gat no. — Surt sovint amb la meva àvia a treure diners del caixer.   Per cert, et gastes molts diners amb el gat? —El normal, menjar, veterinari, cortines, trencadisses vàries... —Doncs no sé el que  fa amb els diners la meva àvia, menja poquet, passa d’anar als metges i el piset el té com sempre.

—Estimat, gràcies per les flors!! —Quines flors? —Les que m’has enviat aquest matí a la feina. —Jo no he enviat res. —No? Ja m'estranyava. Doncs seran d'un admirador secret. Mira que diu la targeta: “Et necessito tant com respirar”. —Deixa'm veure. —M'he posat molt contenta! —Això no és tinta. Està escrit amb sang. S’ha de denunciar a la policia!!! —Si clar, per a una persona que li interesso, el vols denunciar. —Això és seriós. Algú t’ha seguit aquests dies pel carrer? Et truquen i no parlen i només volen escoltar la teva veu? —No. Potser és un artista modern i experimenta amb la seva imaginació. —Ningú et mira diferent on treballes? —El becari. És borni.

Poso música, agafo el plomell i a treure la pols. La pols d'un bloc que porta uns anys inactiu. Podria tancar-lo i començar un de nou?, podria però prefereixo reciclar-lo. El primer és donar-li un altre aire. Passa a dir-se El Tiquismiquis i deixa de banda El Caramel d'All i Oli . Doncs amb aquest nom he fet un altre bloc només de dibuix. El podeu visitar si voleu. A mi em fa molta gràcia, ara, potser per vosaltres és una puta merda. El Tiquismiquis continuarà la línia de l'antic però amb canvis considerables. Per cert sóc  Marx-ista . L'absurd m'agrada tant o més que els conguitos.

 Así le quedó la cara a H.O.B de veinticinco años y residente en el pueblo pesquero de Tressmiz, después de jugar sin descanso durante quince horas a la consola. “No es el primer caso, y tampoco será el último. Cada vez hay más jóvenes que sufren esta dolencia que se caracteriza en cambiar la expresión del rostro por una de gilipollas, provocado por la tensión de jugar ante el ordenador, consolas o videojuegos durante largo tiempo...” Comentaba el doctor G.H, el médico que atendió en la Urgencias del Hospital al joven con cara de gilipollas …"intentamos borrar esa expresión de imbécil del rostro, incluso llegamos a abofetearlo, pero sin éxito.” El tratamiento a seguir consiste en realizar ejercicios faciales diarios durante diez días para des tensar los músculos hasta recobrar la expresión habitual. Se ha creado una asociación de C.D.G (Caras de Gilipollas) con el objetivo de ayudar a víctimas y a familiares y también dar a conocer a la sociedad la que posiblemente sea la en...