El tiquis d'en Toni Cano.

—Doctor, ahir em vaig atipar. —No m'interessa. —I vint minuts després em va començar a fer mal la panxa i vaig vomitar. —Això m'interessa. Què va menjar? —Caragols amb una salsa que... —De salsa no sé res. Soc més de jazz. —Vaig anar a un restaurant de muntanya i... —Això no m'interessa. —... i em vaig fotre uns dotze mil caragols. —Prengui això cada vuit hores durant dos anys i begui molta aigua. —No tinc set. —I vigili amb els caragols. —Les closques estan boníssimes, doctor.

-M'agrada el teu tatuatge de la cama. -No és un tatuatge. Són varius. -Doncs et queden bé. -Tinc un tatuatge a l'esquena d'una calavera. -Ui, quina por! -Tens algun tatuatge? -No. Tinc una cicatriu al cap. Em van tirar una pedra de petit. -Encara la tens? -La cicatriu? -No. La pedra. -En aquells moments no estava per agafar pedres. -Entenc. Et vas anar a curar la ferida. -Que va. Vaig continuar agafant mores amb els amics. -Una vegada vaig trobar un caragol. -T'agraden? -Crus no. -La calavera et queda molt bé. Què significa? -El seu significat el pots trobar a un diccionari. -Puc fer una foto? -Al tatuatge? -A les varius. És que tinc un amic que col·lecciona fotos de varius. -Que original. -Sí.