El tiquis d'en Toni Cano.

—Felicitats pel llibre. —Gràcies!, el portes al damunt, vols que te’l signi, fer-te una foto amb mi, prendre un cafè per solucionar-te els dubtes que t’hagin sorgit? —No gràcies. El vaig llegir en uns minuts. —Ostres!, sí que t’agrada llegir i mira que té dues-centes tres pàgines en lletra petita. Ets un autèntic devorador de llibres. —Jo no diria tant. Llegeixo en diagonal no fos cas que el venedor de la llibreria em cridi l’atenció. —No el vas comprar? —No, no compro llibres. M’agrada l’emoció, el neguit de llegir el màxim fins que el llibreter em fa fora de la tenda. El teu el vaig acabar de pressa. Era previsible el final des del capítol dos. Però em va agradar.

—Avi, acabo d’escriure un llibre. —Bufa!, felicitats per a la teva contribució a la cultura. No és fàcil escriure un llibre i menys a la teva edat. Quan jo era adolescent, com tu, vaig participar en un concurs de poesies i... —He trigat només tres minuts a escriure’l, gràcies a la IA. —Massa bonic ho pintaves. L’ésser humà se'n va en orris. Puja una generació d’estúpids, arrossegada pel mínim esforç i la falta de talent. T’estic parlant, deixa de mirar el mòbil!! —En aquests moments, que em dones la tabarra i que no t’escolto, el llibre és èxit de vendes i els guanys considerables. Et puc comprar la casa que t’agrada. —La casa pot tenir piscina? —I un parc d’atraccions si vols. —Doncs ben mirat, potser tens talent, i de què va el llibre? —Ni puta idea, vaig posar tres paraules a l’atzar a una app que eren: paté, colze i tirolina i en un instant ja tenia un llibre escrit de cent pàgines, en diferents idiomes, imprès i també en format de llibre electrònic. —Brutal...

-Ja he acabat de llegir el llibre. -Molt bé!, què tal? -Molt pesat. No m'he assabentat de res. -Què dius?. Deixa'm veure'l. -Té. -Però si només té vuitanta-dues pàgines, la lletra és gran...Saps rus? -No. Ui, m'he llegit un llibre en rus i com no el sé, no he entès res. -Però no vas veure que el llibre estava escrit en aquesta llengua? -Jo compro els llibres per la foto que surt de l’autor. En aquest cas autora. A què és guapa? -Compres llibres per la foto de l’autor? -No hi ha gent que compra els discos per la portada? -No estem parlant de mi.