L'ESCRIPTOR AFALAGAT.

Toni Cano

—Felicitats pel llibre.

—Gràcies!, el portes al damunt, vols que te’l signi, fer-te una foto amb mi, prendre un cafè per solucionar-te els dubtes que t’hagin sorgit?

—No gràcies. El vaig llegir en uns minuts.

—Ostres!, sí que t’agrada llegir i mira que té dues-centes tres pàgines en lletra petita. Ets un autèntic devorador de llibres.

—Jo no diria tant. Llegeixo en diagonal no fos cas que el venedor de la llibreria em cridi l’atenció.

—No el vas comprar?

—No, no compro llibres. M’agrada l’emoció, el neguit de llegir el màxim fins que el llibreter em fa fora de la tenda. El teu el vaig acabar de pressa. Era previsible el final des del capítol dos. Però em va agradar.

Entrades populars

COSES QUE ET DELATEN.

Toni Cano
—Hola, amor com ha anat el dia? —Bé. —Què has menjat per a dinar? —Sopa de pi, mandonguilles de roure i de postres un gelat de branca de llimoner. Per beure saba. —Has tornat a dinar a l’IKEA, oi? —Com ho saps? —Per d’escuradents que tens entre les dents.
llegeix més»

EL PEIX ET CANVIA LA VIDA.

Toni Cano
—M’he comprat un peix. —Per sopar? —El baixo tres cops al dia al carrer dins d’una bossa amb aigua per fer les seves necessitats. —Si llences una pilota la va a buscar? —No li agrada sortir de l’aigua. Es posa nerviós. —Si no jugueu a pilota, a què jugueu?, al parxís? Anem a fer unes cerveses i unes gambes salades? —No. Ja no menjo res que vingui del mar. —Ets com el meu oncle, d'ençà que té gos, no el menja. Com et canvia la vida una mascota, eh? —Sí.
llegeix més»