El tiquis d'en Toni Cano.

—Hòstia puta! —Què passa? —Què és això? —Els meus peus. —Quant fa que no es visita amb un podòleg? —Mai. —Hauré de treure aquests calls amb una moto serra. —No els tiri!, els pot guardar a un taper?, així tinc sopar. —Quina feinada que m’espera. —Contracti gent. —M’ha de deixar els peus una setmana. —Cap problema, una cosa, no em faci pessigolles a la planta dels peus, no m’agrada. —Apuntat queda. —Gràcies.

-Hòstia puta! -Què passa? -Què és això? -Els meus peus. -Quan fa que no es visita amb un podòleg? -Mai. -Hauré de treure aquests calls amb una moto serra. -No els tiri a la paperera! Me’ls pot guardar en un taper. Així ja tinc el sopar. Em faré uns calls a la madrilenya. -Em deixa fer una selfie amb els seus peus? -Clar. -Mai he vist uns peus com aquests. Em donarà molta feina deixar-los nets i polits. -Contracti gent. -M’ha de deixar els peus una setmana. -Molt bé. Una cosa, no em faci pessigolles a la planta dels peus. No m’agrada. -Ho deixo anotat a la fitxa. -Gràcies. -Els pot deixar en aquesta caixa.  Fins a la setmana que ve.