UN LAMPISTA EN PERILL (Converses atípiques).
-Li queda molt? -Només canviar una goma de la junta i deixarà de perdre aigua en un tres i no res. -Vol un cafè? -No gràcies. -Faig unes crispetes? -No. Les he dinat avui. Un cop acabi la reparació vaig cap a casa a sopar amb la meva família. -Família? -Sí. Dona i tres fills. -Permetin una pregunta. Tots són amb sobrepès com vostè? -Sí senyor. -Per què no els porta i sopem plegats aquí? -Molt amable, però... -No hi ha cap però. -Gràcies. Ara truco a la dona. Per cert, per què té els ulls injectats en sang? és conjuntivitis?, i lo de portar agafat un ganivet de cuina?, això em desconcerta. -És que sóc caníbal. -Hahahaha. Caníbal diu, hahaha. Em cau molt bé. -I a mi m'agrada vostè i segur que la seva família, amb una mica de samfaina, també.