El tiquis d'en Toni Cano.

Tafanejant a un Cash Converter em vaig trobar una suculenta col·lecció d pel·lícules marranotes. Quan era a punt d'agafar alguna i llegir la sinopsi, com faria qualsevol amant del cinema, vaig fer pas enrere. Qui era l'amo d'aquell dvd?, Quantes vegades l'haurà vist?, Hi haurien escenes més gastades q d'altres?, i si no puc obrir la caràtula pq està enganxada?, trobaria un paper d clínex d regal a l'interior?. Masses preguntes i poca decisió. 

Curiós q les sèries de televisió se les carreguen les pròpies televisions estatals. Canvis d'horari, de dia, tres capítols i ja van fora, no segueixen les temporades,... Ens bombardegen amb promocions de q són sèries de renom als EEUU, però un cop trepitgen les Tv estatals, se'n van a norris. I es pregunten pq passa?. Vull creure q no són tan imbècils. I a sobre posen mala cara quan te les baixes d'Internet per veure-les tranquil·lament a casa, sense talls publicitaris, donant-li al pause quan vols i veure de cop dos, tres, quatre...episodis seguits, a l'hora q et surt dels collons. Senyors de la TV, aquesta guerra la tenen perduda. Per cert, es baixen moltes més sèries nord-americanes q no pas estatals, no ho fiquin tot al mateix sac. Els americans ja han tret benefici dels seus productes molt abans d'emetre's a la península. L'espectador busca qualitat...i no fer patriotisme de sèries q volen ser com les nord americanes o angleses, per exemple.

A.S, una jove de la ciutat de Badalona (Catalunya) va ser atacada salvatgement al sortir de casa per un grup de gavines. Les rates del mar, com també se les coneix, cada cop s'endinsen a les ciutats i pobles de la costa a la recerca de menjar. La noia vestia uns pantalons ajustats marcant culet i una samarreta que ressaltava els seus pits amb els mogrons durs, i unes botes fins els genolls. Els seus cabells llargs, negres i arrissats moguts per una suau brisa i un maquillatge suau, ressaltava els seus ulls verds. Les aus la van atacar mentre esperava creuar un carrer. "Quina ràbia em va fer", va dir un jove "el meu telèfon no tenia bateria i no vaig poder gravar l'atac i penjar-lo al youtube o vendre'l a la tele". Des de fa mesos, els entesos en ornitologia publiquen diferents estudis on diuen que les gavines comencen a deixar de banda el menjar peixos, escombraries, coloms i també els berenars dels joves als col·legis. Cada cop es fan més selectives a...

Una de les paraules maleïdes. Som molt els que l'hem patit en el nostre vocabulari. L'errada més comuna és dir: INAGURACIÓ , però el que vaig veure en aquest rètol, mai m'ho hauria imaginat: " IGNAGURACIÒ" , correctament és INAUGURACIÓ .