El tiquis d'en Toni Cano.

Passejant per Baetulo em vaig trobar amb una sorpresa. Creia que havien obert un bar-restaurant de disseny al barri. Ja sabeu, aquesta cuina que experimenta amb textures i paranoies varies. Però mirant l'interior des de el carrer, es podia veure un bar sense llum (per abaratir costos), a un currant fent unes olives i un glop de cervesa, un veí ficant monedes a una màquina de coloraines intermitents i dos iaios jugant a cartes. El que podríem anomenar "un bar de barri obrer". Llavors...aquest preu és una errada o volen arribar a un públic ric?. Segurament, al veure que no omplia l'aforament en dies, van decidir abaixar el preu a 2,50 i així m'ho vaig trobar una setmana després quan passejava xino-xano.