RENDIR-SE O FUGIR?. (Converses atípiques).
-Sergent, només quedem nosaltres dos!!!! I l'enemic avença cap a nosaltres.!!!! -Doncs ens rendim. És una ordre. -Però que diu Sergent!, encara podem escapar pel riu. -Sí home!, ara em mullaré les botes i els pantalons. -Si ens agafen vius, ens torturaran. -M'agrada. Fa anys que practico el masoquisme. -No ens queda gaire temps! -Ens farem els morts. -Però si rematen a tots els caiguts. -Poden fallar. És una oportunitat que tenim. -Però com poden fallar disparant al cap a un metro de distància? -Que pesat!, marxi!, és una ordre. -Crec que està en estat de shock, però ara mateix me la bufa. Compliré l'ordre. Sort! -Esperi soldat!. Pot fer una cosa per mi?. Vagi a veure a la meva esposa i li diu que... -Si? -...És igual, que visqui sense saber que la mort de la seva mare no va ser un accident. -D'acord Sergent. Marxo. Per cert, per què no es fot un tret al cap? -Ara que m’he fet a la idea que em torturen em fotré un tret? Ains!