El tiquis d'en Toni Cano.

-Com va anar el Carnestoltes a l'escola? -Fatal. -Uís. -Per fer una petita correcció a un nen disfressat, es va armar un cacau de Can Seixanta al carrer. -Què va passar? -Res. Un nen deia que anava disfressat de víking. -I? -Per favor!, el casc de plàstic portava dues banyes. Tothom sap que els cascos víkings no les porten. Va ser una invenció de l'època del Romanticisme del segle XIX. -Ostres! -Total, que li vaig trencar les banyes. -Què? -Va venir el pare del nen indocumentat dient que els cascs dels víkings portaven banyes i ens vam barallar a la porta del col·legi. Fins que va arribar la policia. -I com va acabar la història? -Un dels policies va preguntar el que havia passat. Vaig preguntar-li si els cascs víkings portaven banyes. Va respondre que no. Que qui era l'imbècil que deia el contrari. Vaig assenyalar al pare del nen i el van emmanillar. -És que la gent no té ni idea de disfressar-se. Es pensen que qualsevol cosa serveix. 

-Majestat, els víkings venen cap al castell. L'esperen a la sala de reunions per preparar la defensa. Li porto la seva espasa? -No. Prepareu la meva carrossa i aviseu a la reina. -Penseu fugir? -Penso passar el dia al camp. -Però... i el poble? -El poble no hi cap a la carrossa. -Majestat, potser no hi haurà un altre dia. No tornarem a olorar la gespa després de la pluja, o veure un cel blau o escoltar el càntic dels ocells... -Tant greu és la situació? -Sí Majestat. Estem allistant als nens per defensar l'entrada sud de la muralla. -I què fan els nens al carrer?, haurien de ser a l'escola! Quina mena de pares deixen que els seus fills no vagin a escola! Soldat, vagi a casa d'aquests pares i pengeu-los! -Majestat ens juguem la vida! A més, hem de donar-nos pressa, l'enemic avança amb rapidesa i amenaça pluja. -Pluja? A prendre pel sac el dia al camp!, avui no hi haurà combat. -Com ho sap? -Ha vist alguna vegada a soldats lluitant amb...