L'autor

Toni Cano

         






—Mamífer nascut a Barcelona però resident a Badalona. En un tres i no res vaig passar de llet materna a la llet amb colacao. Un cop vaig descobrir els bolis i els plastidecors, tot paper blanc o revista que queia a les meves mans era guixat. Espectador fix dels dibuixos animats a la TV. I els caps de setmana, per ser bo, davant els ulls de la gent, em regalaven un còmic. Fan de la poesia del neolític.


—Uns anys després, guió i dibuix a l'Acadèmia JOSO de Barcelona arribant a publicar a diferents fanzins, diaris setmanals i webs.

—El món del teatre va picar a la porta i vaig poder ser autor, director i actor a la Companyia THEATRUM. També vaig participar en diferents rodatges de cinema i publicitat.

—Estudis de Guió Televisiu i Cinematogràfic a El Taller de Guionistes de Barcelona.

—Locutor, productor i director del programa de ràdio El Cafè Metàl·lic a Ràdio Ciutat de Badalona I col·laborador a d'altres.

—Periodisme escrit a la desapareguda web de El Cafè Metal.

—Baixista i lletrista a diferents grups de Metall. Alguns deien que feia soroll. No tenen ni p**a idea de música.

—En l'actualitat dibuixo humor gràfic i il·lustracions, també escric coses molt interessants, jo els hi dic “ximpleries”.

P.D: M'agraden els conguitos.







Entrades populars

TRUCADES.

Toni Cano
—Hola, bones, soc la seva companyia telefònica, ¿vol una alarma, una assegurança mèdica, una aspiradora, un…? —Tenen tomàquets? —Què? —Que si tenen tomàquets? —No —Doncs no vull res, gràcies. —Hola, soc el seu banc, ¿vol una TV, un equip de cinema a casa, un viatge a Freedonia…? —I un rave? —Què? —I un rave! —No, raves no. —Doncs a fer la mà.
llegeix més»

LA FADA DE LES DENTS.

Toni Cano
—Fill, què fas a la teulada? —Vull llençar-me de boca i trencar-me les dents, així la fada de les dents em portarà un mòbil. —Però si no t’han sortit totes les dents, pensa que també pots trencar-te algun os. —Doncs un mòbil i una tauleta. —I si et trenques el cap? —Un mòbil, una tauleta i una Play. —Saps que les dents han de caure per si soles, oi? —No puc esperar, posa’t a un costat que vaig. —Espera. Baixa d’aquí. Els papis ja et comprem el mòbil, la tauleta i la Play. —Gràcies, quan em caigui una dent de manera natural, la fada em pot portar una paga setmanal? —Prou d’extorsió!, només tens cinc anys! —Ostres, ni que fóssiu vosaltres la fada de les dents.
llegeix més»