L'autor

Toni Cano

         






—Mamífer nascut a Barcelona però resident a Badalona. De la llet materna vaig passar a la llet amb colacao en un tres i no res. Un cop vaig descobrir els plastidecors, tot paper que queia a les meves mans era guixat. Espectador fix dels dibuixos animats a la TV. I els caps de setmana, per ser bo, davant els ulls de la gent, em regalaven un còmic. Fan de la poesia del Neolític.


—Uns anys després, guió i dibuix a l'Acadèmia JOSO de Barcelona arribant a publicar a diferents fanzins, diaris setmanals i webs.

—El món del teatre va picar a la porta i vaig poder ser autor, director i actor a la Companyia THEATRUM. També vaig participar en diferents rodatges de cinema i publicitat.

—Estudis de Guió Televisiu i Cinematogràfic a El Taller de Guionistes de Barcelona.

—Locutor, productor i director del programa de ràdio El Cafè Metàl·lic a Ràdio Ciutat de Badalona I col·laborador a d'altres.

—Periodisme escrit a la desapareguda web de El Cafè Metal.

—Baixista a diferents grups de Metall, alguns deien que feia soroll, no tenen ni p**a idea. No tot són cantautors, reggaeton i pop.

—En l'actualitat dibuixo humor gràfic i il·lustracions, també escric coses molt interessants, jo els hi dic “ximpleries”.

P.D: M'agraden els conguitos.







Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»