EL PASTÍS.

Toni Cano

—Mama, he fet un pastís.

—Quina bona pinta. I quants colors.

—Tasta’l.

—Sap rar.

—Tenia els meus dubtes si t’agrada la plastilina o no.

—Què sàpigues que no. No m’agrada gens. Vomitaré. No cuinis més.

—El porto a provar al papa, potser és cosa teva això del mal gust.

Entrades populars

TRUCADES.

Toni Cano
—Hola, bones, soc la seva companyia telefònica, ¿vol una alarma, una assegurança mèdica, una aspiradora, un…? —Tenen tomàquets? —Què? —Que si tenen tomàquets? —No —Doncs no vull res, gràcies. —Hola, soc el seu banc, ¿vol una TV, un equip de cinema a casa, un viatge a Freedonia…? —I un rave? —Què? —I un rave! —No, raves no. —Doncs a fer la mà.
llegeix més»

LA FADA DE LES DENTS.

Toni Cano
—Fill, què fas a la teulada? —Vull llençar-me de boca i trencar-me les dents, així la fada de les dents em portarà un mòbil. —Però si no t’han sortit totes les dents, pensa que també pots trencar-te algun os. —Doncs un mòbil i una tauleta. —I si et trenques el cap? —Un mòbil, una tauleta i una Play. —Saps que les dents han de caure per si soles, oi? —No puc esperar, posa’t a un costat que vaig. —Espera. Baixa d’aquí. Els papis ja et comprem el mòbil, la tauleta i la Play. —Gràcies, quan em caigui una dent de manera natural, la fada em pot portar una paga setmanal? —Prou d’extorsió!, només tens cinc anys! —Ostres, ni que fóssiu vosaltres la fada de les dents.
llegeix més»