El tiquis d'en Toni Cano.

—Anem a euro Disney aquest estiu? —Ja vam anar quan tenies tres mesos. —Però no em vaig adonar de res. —El viatge a euro Disney de la família ja està fet. —Però si el fem ara té més lògica. Tinc alçada per poder pujar a les atraccions. —I tens fotos amb el Mickey Mouse i amb una de les princeses Disney que hi havia per allà, bé, després ens van dir que no era una princesa, que era una guiri espaterrant fent un passeig amb poca roba. Fins i tot el teu pare es va fotografiar amb ella, pobret. —Podem anar a Finlàndia a veure el poble d’en Pare Noel? —Aquí vam anar quan tenies nou mesos. Recordes el teu mal d’oïda? Quins plors, i el Pare Noel ens va donar unes gotes fetes per la seva dona per curar-te. Feia molt de fred, oi? —I jo què sé!, no me’n recordo de res!!

Regirant carpetes de fotos a l'ordinador he trobat una que vaig fer el Nadal passat (2010) en el subsol barceloní. Em va fer gràcia. Però ara penso que m'hauria agradat més fer una altra foto: El seient del Pare Noel ocupat per una persona que es fa la desentesa mentre ell és al davant carregat de regals. Però encara m'hauria fet molta més gràcia fotografiar com el Pare Noel treu a hòsties a la persona. En fi, a veure si tinc més sort en propers Nadals.