El tiquis d'en Toni Cano.

 —Bona nit, inspector, veig que era al llit quan li he trucat. —Com ho sap? —Vesteix pijama. —Què tenim? —Al menjador un mort a terra i a la cuina pizza a la taula i cervesa a la nevera. Ha trigat molt a venir. —Aparcar a prop d’aquí és un infern. —Aparqui a la porta de l’edifici com fan els polis de les pel·lícules. A veure, les finestres i la porta d’entrada del pis no estan forçades, segurament va deixar entrar a l’assassí. El coneixia. —De què? —Del pàdel, del club de swingers, del curs de ceràmica...jo què sé. —Heu interrogat als veïns, als familiars? —Hem interrogat als veïns i als familiars del mort, només ens falta als familiars dels veïns i als familiars dels familiars dels veïns i jo crec que ho deixaria aquí. —I el mòbil? —Doncs el tinc ocupat al 98 %. Respecte al mòbil de l’assassinat pot ser: amor, sexe, diners, poder... quin fangar, que et mati un conegut. —Cert. Perquè amb un desconegut et pots defensar lluitant a mort si cal, però amb un co...

-Què tenim aquí? -Doncs miri inspector, m’ha sortit un gra al front, què li sembla? -I a terra? -Un mort. -Com sabem que està mort. -Li he donat uns cops de peu a la panxa i no reacciona. -Hora aproximada de la mort? -No tinc ni idea. No he vist quan el mataven. -Causa de la mort? -Un tret al cap. -Testimonis? -El que porta una pistola a la mà i taques de sang a la samarreta. Ara li prenen declaració. -Comencem bé el torn de nit. -Vol que porti unes cerveses? -La meva amb sacarina, gràcies. Una cosa! Ha mort d'un tret al cap...com és que no hi ha sang? -El policies que han arribat primer ho han netejat tot. Es veu que hi havia una de sang  impressionant. -Ha vingut la científica? -No. Però ha vingut la meva núvia què és matemàtica. Anna, aquest és l'inspector Pou. -Emporta-te-la. No vull conèixer gent que no suma amb calculadora. -A més de la cervesa, vol alguna cosa més? -Sí. Fer-me una selfie amb el mort.