UN ASSASSINAT DE MATINADA.

 —Bona nit, inspector, veig que era al llit quan li he trucat.

—Com ho sap?

—Vesteix pijama.

—Què tenim?

—Al menjador un mort a terra i a la cuina pizza a la taula i cervesa a la nevera. Ha trigat molt a venir.

—Aparcar a prop d’aquí és un infern.

—Aparqui a la porta de l’edifici com fan els polis de les pel·lícules. A veure, les finestres i la porta d’entrada del pis no estan forçades, segurament va deixar entrar a l’assassí. El coneixia.

—De què?

—Del pàdel, del club de swingers, del curs de ceràmica...jo què sé.

—Heu interrogat als veïns, als familiars?

—Hem interrogat als veïns i als familiars del mort, només ens falta als familiars dels veïns i als familiars dels familiars dels veïns i jo crec que ho deixaria aquí.

—I el mòbil?

—Doncs el tinc ocupat al 98 %. Respecte al mòbil de l’assassinat pot ser: amor, sexe, diners, poder... quin fangar, que et mati un conegut.

—Cert. Perquè amb un desconegut et pots defensar lluitant a mort si cal, però amb un conegut et frena el fet que és conegut o estimat i no li vols fer mal.

—Uís acaba de venir la metgessa forense per aixecar el cadàver.

—Doncs és petita i prima, no sé com s’ho farà. Bé, poca cosa més puc fer aquí. M’agafo un tros de pizza, una birra i m’estiro una estona al dormitori del mort. No em desperteu si no és per dir-me que teniu a l’assassí. I no feu massa xivarri.

—I si no és un assassí?, és una assassina, o són un grup assassí, o...

—Em despertes igual. Bona nit.