El tiquis d'en Toni Cano.

—Cambrer, es recorda de mi? —I tant, fa dos dies que està assegut a la mateixa taula. —Dos dies esperant el meu plat combinat. —Òndia, vostè és el del número 4. —Miri, ja no vull la comanda, em torna a portar la carta? —Li va bé el set d’ors? —Què em recomana? —Doncs una bosseta de patates xips, per què a la cuina anem de bòlit. —Feu pizzes? —Sí, amb les mans. —Doncs una hawaiana gran. —Com vol a la hawaiana, gran d’edat o de mida? —Amb molta pinya i un ukulele. —No ens queda pinya. —Improvisi, posi Nocilla, cigrons... —Crec que tenim un peix globus de fa temps, si vol li poso al damunt. —I una altra cosa, no hi ha paper al lavabo i he hagut de netejar-me amb l’escombreta. —Doncs ho podia fer amb els seus mitjons i després els llença a la brossa, per un cop a la vida no passa res. —Prenc nota.

A les afores del petit poble de Yui (Fressy), la policia va detenir a R.R.M de 99 anys. L'acusen de ser la persona que durant dècades s'ha dedicar a viatjar per tot el món des de que tenia 8 anys per dibuixar titoles darrera les portes dels wc's dels bars. De tots els tamanys i colors, inclús alguna d'elles amb ales angelicals. Així les dibuixava ell. El que vol saber l'opinió pública és quina mena de trauma o més ben dit, quin tipus de persona es passa la vida viatjant i dibuixant botifarres. Alguna marca de retoladors l'esponsoritzava a l'ombra?, tenia ajudants o recolzament d'algun govern?, algun missatge ocult en els seus dibuixos?, pq tites i no nassos?...