El tiquis d'en Toni Cano.

— Perdoni, però la seva nena ha llençat sorra als ulls de la meva. — Són coses de nenes. — Per això com són coses de nenes no li faig jo a vostè, encara que tinc ganes. — Fem una cosa, que la seva nena li llenci pedres al cap de la meva i així estan en paus. —La meva filla té  molt mala punteria. —Tal vegada  necessita ulleres. — A l’escola ens han dit que sí que necessita ulleres, però passem de comprar-les. Entre les extraescolars, els bràquets i el logopeda ens deixem molts diners. — Doncs que li pegui amb un pal al cap. — Seria com intentar pegar a una pinyata farcida de dolços al llarg de dos dies sencers i ni tan sols tocar-la. El que seria bo és que li digués a la seva, que no ho torni a fer si us plau. — És inútil —La seva filla ? — No ens fa gens de cas. Ara quan arribem a casa, tindrem una baralla per ficar-la a la dutxa. — I donar-la en adopció? — Fa dos anys que la tinc a una web de segona mà i ningú pregunta per ella. — Desitjo que demà...