EL PARC INFANTIL.

Toni Cano

—Perdoni, però la seva nena ha llençat sorra als ulls de la meva.

—Són coses de nenes.

—Per això com són coses de nenes no li faig jo a vostè, encara que tinc ganes.

—Fem una cosa, que la seva nena li llenci pedres al cap de la meva i així estan en paus.

—La meva filla té molt mala punteria.

—Tal vegada necessita ulleres.

—A l’escola ens han dit que sí que necessita ulleres, però passem de comprar-les. Entre les extraescolars, els bràquets i el logopeda ens deixem molts diners.

—Doncs que li pegui amb un pal al cap.

—Seria com intentar pegar a una pinyata farcida de dolços al llarg de dos dies sencers i ni tan sols tocar-la. El que seria bo és que li digués a la seva, que no ho torni a fer si us plau.

—És inútil

—La seva filla?

—No ens fa gens de cas. Ara quan arribem a casa, tindrem una baralla per ficar-la a la dutxa.

—I donar-la en adopció?

—Fa dos anys que la tinc a una web de segona mà i ningú pregunta per ella.

—Desitjo que demà la seva filla es porti millor al parc.

—Ho dubto. De totes maneres, que la seva filla vingui amb unes ulleres de piscina per si li torna a llençar sorra als ulls. Més val curar-se en salut.


Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»