ALERTA!, SÓN ELS VÍKINGS! (Converses atípiques).

Toni Cano

-Majestat, els víkings venen cap al castell.
L'esperen a la sala de reunions per preparar la defensa. Li porto la seva espasa?
-No. Prepareu la meva carrossa i aviseu a la reina.
-Penseu fugir?
-Penso passar el dia al camp.
-Però... i el poble?
-El poble no hi cap a la carrossa.
-Majestat, potser no hi haurà un altre dia. No tornarem a olorar la gespa després de la pluja, o veure un cel blau o escoltar el càntic dels ocells...
-Tant greu és la situació?
-Sí Majestat. Estem allistant als nens per defensar l'entrada sud de la muralla.
-I què fan els nens al carrer?, haurien de ser a l'escola! Quina mena de pares deixen que els seus fills no vagin a escola! Soldat, vagi a casa d'aquests pares i pengeu-los!
-Majestat ens juguem la vida! A més, hem de donar-nos pressa, l'enemic avança amb rapidesa i amenaça pluja.
-Pluja? A prendre pel sac el dia al camp!, avui no hi haurà combat.
-Com ho sap?
-Ha vist alguna vegada a soldats lluitant amb espases i paraigües oberts?
-...
-Aviseu al bufó, que vingui a fer-me riure fins a l'hora de dinar. Pot retirar-se soldat.
-Majestat, ...Què són “paraigües”?

Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»