AGENOLLATS DAVANT LA IA.
—Avi, acabo d’escriure un llibre.
—Bufa!, felicitats
per a la teva contribució a la cultura. No és fàcil escriure un llibre i menys
a la teva edat. Quan jo era adolescent, com tu, vaig participar en un concurs de
poesies i...
—He trigat només tres
minuts a escriure’l, gràcies a la IA.
—Massa bonic ho
pintaves. L’ésser humà se'n va en orris. Puja una generació d’estúpids,
arrossegada pel mínim esforç i la falta de talent. T’estic parlant, deixa de mirar
el mòbil!!
—En aquests
moments, que em dones la tabarra i que no t’escolto, el llibre és èxit de vendes i
els guanys considerables. Et puc comprar la casa que t’agrada.
—La casa pot tenir
piscina?
—I un parc
d’atraccions si vols.
—Doncs ben mirat, potser tens talent, i de què va el llibre?
—Ni puta idea, vaig
posar tres paraules a l’atzar a una app que eren: paté, colze i tirolina i
en un instant ja tenia un llibre escrit de cent pàgines, en diferents idiomes, imprès
i també en format de llibre electrònic.
—Brutal! Ets el nou Kafka, Quevedo, Martí i Pol, Allan Poe...
—Mira aquest missatge, diu que una noia vol fer la pel·lícula del llibre i només
trigaria cinc minuts amb una IA.
—No vull saber
res. Me’n vaig a fer una volta i a mirar les obres.