El tiquis d'en Toni Cano.

— Aquesta nit anem a una discoteca nova. — Quina música punxen? — Posen himnes de clubs de futbol. — ? — Es veu que posen uns “pelotazos” que al·lucines. — Poques noies aniran, no? — Sí que van, però has d'anar amb molt d'ull. Si folles amb elles al W.C., es poden quedar embarassades de penal. — Es pot anar en vambes? — Sí. I miren la sola abans d'entrar. A més, si perds el coneixement a la pista de ball per culpa de l'alcohol, surt un equip mèdic a reanimar-te. — Què val l'entrada? — Les entrades són de diferents preus. Si et quedes a la barra, al costat de la columna, a la pista... — No sé si aniré, em fa una mica de mal el cap. — Pots anar infiltrat. —Vinga va, una disco així s'ha de veure.

En T.J.J es va passar la gran part d la seva vida creient q havia fet la comunió als 8 anys. I no va ser així. Totes les fotos guardades en un àlbum amb el títol "Mi primera comunión" eren collages o retocs fotogràfics rudimentaris. No va ser fins als seus últims minuts de vida, q la seva germana gran, li va confessar la veritat. Llavors va treure forces d'on no hi havien per insultar a tots els q hi eren a l'habitació. La histèria va arribar al final quan un infermer li va fotre una hòstia. "Va morir sense combregar, però es va emportar una hòstia" - va dir la germana.

Tafanejant a un Cash Converter em vaig trobar una suculenta col·lecció d pel·lícules marranotes. Quan era a punt d'agafar alguna i llegir la sinopsi, com faria qualsevol amant del cinema, vaig fer pas enrere. Qui era l'amo d'aquell dvd?, Quantes vegades l'haurà vist?, Hi haurien escenes més gastades q d'altres?, i si no puc obrir la caràtula pq està enganxada?, trobaria un paper d clínex d regal a l'interior?. Masses preguntes i poca decisió.