El tiquis d'en Toni Cano.

-Els meus veïns són molt rars. -Per què ella és pèl roja i ell albí? -No parlen amb ningú de l'escala. -Són muts?. -Es tanquen a casa tot el cap de setmana i no surten per res. -Potser són tímids o són sèrie addictes. -Em passo el dia amb l'orella enganxada a la paret a veure si sento alguna conversa. - ... -Avui, un cop baixin les escombraries, aniré al contenidor i les obriré a veure si em donen pistes. -No sé. -M'he comprat avui un micròfon petit i extraplà per ficar-lo per sota de la seva porta. A veure si aconsegueixo escoltar alguna cosa. -Però. -Si?. -I ells són els rars?.

-Perdoni. He vist un cartell a la piscina que prohibeix llançar-se de cap. -Així és. -Però...una de les coses que agraden quan vas a una piscina és llançar-se de cap a l'aigua. -I? -Com és que ho prohibeixen?. -És per la seva seguretat. -... -La piscina té 98 centímetres de profunditat. Si es llença, es pot fer mal al cap. -És una piscina per hobbits?. -No. És una piscina climatitzada on es pot relaxar i passar una bona estona. -I perquè és petita? -Per què ens surt dels collons. -Llavors, tampoc es pot menjar pipes, ni anar en pilotes, portar begudes... -Vostè és un guiri? -No. Jo sóc d'aquí. -Doncs no pot. -D'acord.

—Vaig a la platja. —A quina? —A una. —I ja sap nadar? —No però porto crema. —Jo soc més de xocolata. —Una vegada vaig menjar xocolata blanca. —Li va agradar? —No ho recordo. Tenia tres anys. —Jo no vaig a la platja, però em dutxo cada dos dies . —Amb sabó? —No. Sòl. —És tímid? —Quan parlo en públic. M'entra ansietat. —Doncs jo em banyo a la platja amb sabó i una esponja. —Però això està prohibit o mal vist. —Ja. Ho faig sota l'aigua. — I si algú veu el sabó blanc a la superfície? —Dic que acabo de vomitar una orxata i ja està. —Doncs que bé s'ho passa a la platja no ? —Quan em piquen les meduses no.

—Quina flor més bonica. —És artificial. —Doncs és molt bonica. —Sí. Dura molt. —El meu avi va viure vuitanta-nou anys. —Era una flor? —No. Era fuster. —És d'interior o d'exterior? —Depèn. A vegades surto al carrer i d’altres em quedo a casa. —I quina olor fa? —A plàstic. —La puc agafar? —No. —... —Una vegada un desconegut com vostè em va demanar el mòbil. Li vaig deixar i va fugir corrents amb ell. —Era un runner? — No. Un Samsung.