El tiquis d'en Toni Cano.

—Papa vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí. En els collons. —Si no té wifi... Per què volem una pilota? —Per jugar i fer una mica d'esport. —Es pot jugar i mirar el mòbil a la vegada? —D'acord, no baixis la pilota. Tinc una idea. Podeu comprar un allargament que vagi de l'endoll de casa al mòdem i baixar-lo a la plaça. —Estàs boig papa? —Home!, el meu fill té una mica de seny. —I si un ciclista ensopega amb el cable i es fa mal? Però... Deixa que pensi... Es podria fixar a terra amb cinta transparent adhesiva. M'agrada la teva idea! —Babau perdut.

—Mama vull deixar els estudis i fer-me influencer. —Fem una cosa, ara vas a escola i això li dius al teu pare quan vingui a la nit. —A quin pare? —Què? —Tinc dubtes. M'assemblo molt físicament a l'oncle i no pas al pare. —Casualitats de la vida. —Explica'm com és que vaig néixer, quan el pare feia un any que treballava fora de casa. —El temps és relatiu. —I aquella vegada que vaig veure a l'oncle sortint per la finestra del vostre dormitori en pilotes, un cop el pare va entrar a casa? —Es va espatllar la persiana i va venir a reparar-la. Era un dia que feia molta calor. —I la foto que va penjar al Facebook de vosaltres dos al llit? —Allò era una broma, ho va fer amb el Photoshop. —No sé. —I això de ser influencer com va?, necessites un aval?, com puc ajudar-te?...

-Arribes tard. -Aquesta vegada només quaranta minuts. -Et podries comprar una bici. -No sé anar en bici. -Compra una estàtica. -Psss -Un cop sàpigues com va et canvies a una amb rodes. -Vols prendre alguna cosa? -M'he pres tres cafès mentre t'esperava. -Doncs sí que t'agrada el cafè. -M'agrada més la gent puntual. -Saps que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre tard. -Compra't un. -Un rellotge estàtic?

-M'estic llegint un llibre d'un home que es converteix en un escarabat. -De Kafka? -No. De la biblioteca. -Quan era petit arrencava les antenes de les formigues grans. Les ajuntava i es barallaven amb agressivitat. -I què feies amb les antenes? -Les venia als veïns del barri i les connectaven a les seves teles o ràdios. -Parles dels ’80. -No. Parlo d'antenes. -Quan acabi el llibre te'l deixo si vols. -Passo de llegir. -No saps llegir? -Només les vocals. -Jo sempre m'equivoco amb la O i el zero. -A veure si és per manca de calci. -No crec. -Mira-t'ho. -Ho faré.