El tiquis d'en Toni Cano.

—Vostè em sona d'alguna cosa. —Quan era un nadó vaig fer un anunci de bolquers a la tele. —Serà d'això.  Per cert, li fa mala olor l'alè. —És que soc l'inventor de l'halitosi. —Ostres!, i com ho va inventar? —Un dia a la banyera rentant-me. Em va caure al cap una síndria que penjava d'una branca d'un arbre i vaig dir: Desperta ferro! —A una banyera? —Sí. —Molt interessant. —Si no li fa res, marxo a casa a pintar un quadre d'uns gira-sols. —També pinta? —Sí. Però no em paguen gaire, per no dir res per les meves pintures. Igual em tallo una orella, no sé. —La seva vida és apassionant. —Psee.

—Papa vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí. En els collons. —Si no té wifi... Per què volem una pilota? —Per jugar i fer una mica d'esport. —Es pot jugar i mirar el mòbil a la vegada? —D'acord, no baixis la pilota. Tinc una idea. Podeu comprar un allargament que vagi de l'endoll de casa al mòdem i baixar-lo a la plaça. —Estàs boig papa? —Home!, el meu fill té una mica de seny. —I si un ciclista ensopega amb el cable i es fa mal? Però... Deixa que pensi... Es podria fixar a terra amb cinta transparent adhesiva. M'agrada la teva idea! —Babau perdut.

—Mama vull deixar els estudis i fer-me influencer. —Fem una cosa, ara vas a escola i això li dius al teu pare quan vingui a la nit. —A quin pare? —Què? —Tinc dubtes. M'assemblo molt físicament a l'oncle i no pas al pare. —Casualitats de la vida. —Explica'm com és que vaig néixer, quan el pare feia un any que treballava fora de casa. —El temps és relatiu. —I aquella vegada que vaig veure a l'oncle sortint per la finestra del vostre dormitori en pilotes, un cop el pare va entrar a casa? —Es va espatllar la persiana i va venir a reparar-la. Era un dia que feia molta calor. —I la foto que va penjar al Facebook de vosaltres dos al llit? —Allò era una broma, ho va fer amb el Photoshop. —No sé. —I això de ser influencer com va?, necessites un aval?, com puc ajudar-te?...

-Arribes tard. -Aquesta vegada només quaranta minuts. -Et podries comprar una bici. -No sé anar en bici. -Compra una estàtica. -Psss -Un cop sàpigues com va et canvies a una amb rodes. -Vols prendre alguna cosa? -M'he pres tres cafès mentre t'esperava. -Doncs sí que t'agrada el cafè. -M'agrada més la gent puntual. -Saps que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre tard. -Compra't un. -Un rellotge estàtic?