El tiquis d'en Toni Cano.

—Escolti!, m'ha trepitjat. —Perdó. Ho sento molt. —Tranquil. No passa res. —Em sap molt de greu. Vol que el convidi a un cafè? —No cal. Gràcies. —Vol que li mengi la polla? —Què? —Em sap greu la trepitjada. No l’he vist. Li he fet sang? —Què em menja què? —La polla. —Escolti’m una cosa. Ja li he perdonat. Punt final. Cadascú continua amb la seva vida. —Però jo no volia... —Si es queda més tranquil, posi uns diners a una ONG. —A una ONG de trepitjades? —Per exemple. O a una de menjar polles. Adeu.

—Doctor, ahir em vaig atipar. —No m'interessa. —I vint minuts després em va començar a fer mal la panxa i vaig vomitar. —Això m'interessa. Què va menjar? —Caragols amb una salsa que... —De salsa no sé res. Soc més de jazz. —Vaig anar a un restaurant de muntanya i... —Això no m'interessa. —... i em vaig fotre uns dotze mil caragols. —Prengui això cada vuit hores durant dos anys i begui molta aigua. —No tinc set. —I vigili amb els caragols. —Les closques estan boníssimes, doctor.

—Vostè em sona d'alguna cosa. —Quan era un nadó vaig fer un anunci de bolquers a la tele. —Serà d'això.  Per cert, li fa mala olor l'alè. —És que soc l'inventor de l'halitosi. —Ostres!, i com ho va inventar? —Un dia a la banyera rentant-me. Em va caure al cap una síndria que penjava d'una branca d'un arbre i vaig dir: Desperta ferro! —A una banyera? —Sí. —Molt interessant. —Si no li fa res, marxo a casa a pintar un quadre d'uns gira-sols. —També pinta? —Sí. Però no em paguen gaire, per no dir res per les meves pintures. Igual em tallo una orella, no sé. —La seva vida és apassionant. —Psee.

—Papa vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí. En els collons. —Si no té wifi... Per què volem una pilota? —Per jugar i fer una mica d'esport. —Es pot jugar i mirar el mòbil a la vegada? —D'acord, no baixis la pilota. Tinc una idea. Podeu comprar un allargament que vagi de l'endoll de casa al mòdem i baixar-lo a la plaça. —Estàs boig papa? —Home!, el meu fill té una mica de seny. —I si un ciclista ensopega amb el cable i es fa mal? Però... Deixa que pensi... Es podria fixar a terra amb cinta transparent adhesiva. M'agrada la teva idea! —Babau perdut.