El tiquis d'en Toni Cano.

-Arribes tard. -Aquesta vegada només quaranta minuts. -Et podries comprar una bici. -No sé anar en bici. -Compra una estàtica. -Psss -Un cop sàpigues com va et canvies a una amb rodes. -Vols prendre alguna cosa? -M'he pres tres cafès mentre t'esperava. -Doncs sí que t'agrada el cafè. -M'agrada més la gent puntual. -Saps que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre tard. -Compra't un. -Un rellotge estàtic?

-M'estic llegint un llibre d'un home que es converteix en un escarabat. -De Kafka? -No. De la biblioteca. -Quan era petit arrencava les antenes de les formigues grans. Les ajuntava i es barallaven amb agressivitat. -I què feies amb les antenes? -Les venia als veïns del barri i les connectaven a les seves teles o ràdios. -Parles dels ’80. -No. Parlo d'antenes. -Quan acabi el llibre te'l deixo si vols. -Passo de llegir. -No saps llegir? -Només les vocals. -Jo sempre m'equivoco amb la O i el zero. -A veure si és per manca de calci. -No crec. -Mira-t'ho. -Ho faré.

-Com es troba el malalt? -Vés-te'n d'aquí! -Volia demanar-te perdó. -Em vas clavar un dard al pit! -Anava begut al bar. Vaig voler fer-me el graciós i tapar-me els ulls per llençar un dard a la diana. Tothom reia. -I el dard va anar a parar al meu pit. Em trobava a uns deu metres de la diana. -Qui no fa ximpleries en una festa? A més et vaig ajudar. -Vas intentar pixar-te a la ferida!! -Cert. Però vaig reaccionar a temps. Això es fa quan et pica una vespa. -Cap de suro, el que sí que vas fer és trencar el dard i la punta va quedar a dintre del meu cos. -Ho vaig veure a una pel·lícula de cowboys. Trencaven les fletxes un cop queies ferit. -I després em tires un got de ginebra al damunt i l’encens amb un Zippo. -Així cremaven les ferides antigament. -Quan eren ferides netes!, jo tenia la punta d’un dard! -Però... ja et trobes millor. -Millor? A part de mig cos cremat. Em van operar. I el cirurgià va tocar un nervi que m’ha deixat paralitzada la pa...

-Com va anar el Carnestoltes a l'escola? -Fatal. -Uís. -Per fer una petita correcció a un nen disfressat, es va armar un cacau de Can Seixanta al carrer. -Què va passar? -Res. Un nen deia que anava disfressat de víking. -I? -Per favor!, el casc de plàstic portava dues banyes. Tothom sap que els cascos víkings no les porten. Va ser una invenció de l'època del Romanticisme del segle XIX. -Ostres! -Total, que li vaig trencar les banyes. -Què? -Va venir el pare del nen indocumentat dient que els cascs dels víkings portaven banyes i ens vam barallar a la porta del col·legi. Fins que va arribar la policia. -I com va acabar la història? -Un dels policies va preguntar el que havia passat. Vaig preguntar-li si els cascs víkings portaven banyes. Va respondre que no. Que qui era l'imbècil que deia el contrari. Vaig assenyalar al pare del nen i el van emmanillar. -És que la gent no té ni idea de disfressar-se. Es pensen que qualsevol cosa serveix.