DE VISITA A L'HOSPITAL (Converses atípiques).

Toni Cano
-Com es troba el malalt?
-Vés-te'n d'aquí!
-Volia demanar-te perdó.
-Em vas clavar un dard al pit!
-Anava begut al bar. Vaig voler fer-me el graciós i tapar-me els ulls per llençar un dard a la diana. Tothom reia.
-I el dard va anar a parar al meu pit. Em trobava a uns deu metres de la diana.
-Qui no fa ximpleries en una festa? A més et vaig ajudar.
-Vas intentar pixar-te a la ferida!!
-Cert. Però vaig reaccionar a temps. Això es fa quan et pica una vespa.
-Cap de suro, el que sí que vas fer és trencar el dard i la punta va quedar a dintre del meu cos.
-Ho vaig veure a una pel·lícula de cowboys. Trencaven les fletxes un cop queies ferit.
-I després em tires un got de ginebra al damunt i l’encens amb un Zippo.
-Així cremaven les ferides antigament.
-Quan eren ferides netes!, jo tenia la punta d’un dard!
-Però... ja et trobes millor.
-Millor? A part de mig cos cremat. Em van operar. I el cirurgià va tocar un nervi que m’ha deixat paralitzada la part esquerra.
-Quan surtis de l’hospital farem una festa.
-Però sense dards.
-Podem anar a un billar.
-No.

Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»