El tiquis d'en Toni Cano.

—Senyor, miri de portar al seu gos lligat. Cada cop que em veu en bicicleta em persegueix fins que arribo a casa. —I gràcies al fet que el persegueix... —... vaig més de pressa. —I... —... perdo més calories. —I si s’atura... —... em mossega el turmell. —Per això... —... no he d’afluixar el ritme. —I després d’una setmana de persecucions... —... he perdut pes. —Què és... —... una de les meves finalitats d’anar en bici. —Llavors... —... gràcies al seu gos estic en forma. —Doncs aclarit tot, munta de nou a la bicicleta que el meu gos s’està posant nerviós i el vull deslligar.

—Iaia, és veritat que si fas molt d’aquagym et transformes en una sirena? —Qui t’ha dit això? —El papa. —Quin tros d’ase. —T’has convertit en una sirena?, coneixes a alguna sirena? —No. —Doncs quina merda l'aquagym no? —L’aquagym és molt divertit i les sirenes no existeixen. —No?, ostres quan li digui al papa. —Digues-li també què és idiota.

—Perdoni!, vostè és metge?, ho és?, la meva dona ha trencat aigües, està donant a llum al cotxe! —Ostres!, aigua, llum i de gas com va? —Algun pet s’ha tirat. És metge, infermer, veterinari o bruixot?, necessitem ajuda! —Soc mecànic. Puc arreglar qualsevol motor. Crec que puc ajudar. —Vingui amb mi, gràcies. —Quina pudor que fa el seu cotxe, i els seients estan mullats. I aquesta sang?, són assassins? —Tot això és cosa de la meva dona. Miri, ja es veu el caparronet! —Ara torno, vaig al meu cotxe per una clau anglesa per treure’l de dins de sa mare, però no tinc una tan gran. Millor porto un rossinyol per fer palanca. —Gràcies, no trigui. —Li pot dir a la seva dona que no cridi tant?, quan jo vaig néixer no recordo sentir a ma mare fotre crits. —En aquests moments és millor no dir-li res, cregui’m. Miri ja ha sortit el cap! —L’estiro amb força amb les dues mans i surt la resta, no pateixi. Ja està! —Ostres té la titola molt amunt i és molt llarga. —No es preocu...

—Hòstia puta! —Què passa? —Què és això? —Els meus peus. —Quant fa que no es visita amb un podòleg? —Mai. —Hauré de treure aquests calls amb una moto serra. —No els tiri!, els pot guardar a un taper?, així tinc sopar. —Quina feinada que m’espera. —Contracti gent. —M’ha de deixar els peus una setmana. —Cap problema, una cosa, no em faci pessigolles a la planta dels peus, no m’agrada. —Apuntat queda. —Gràcies.