EL PART.
—Perdoni!, vostè és metge?, ho és?, la meva dona ha trencat aigües, està donant a llum al cotxe!
—Ostres!, aigua,
llum i de gas com va?
—Algun pet
s’ha tirat. És metge, infermer, veterinari o bruixot?, necessitem ajuda!
—Soc mecànic.
Puc arreglar qualsevol motor. Crec que puc ajudar.
—Vingui amb
mi, gràcies.
—Quina pudor
que fa el seu cotxe, i els seients estan mullats. I aquesta sang?, són
assassins?
—Tot això és
cosa de la meva dona. Miri, ja es veu el caparronet!
—Ara torno,
vaig al meu cotxe per una clau anglesa per treure’l de dins de sa mare, però
no tinc una tan gran. Millor porto un rossinyol per fer palanca.
—Gràcies, no
trigui.
—Li pot dir a
la seva dona que no cridi tant?, quan jo vaig néixer no recordo sentir a ma
mare fotre crits.
—En aquests
moments és millor no dir-li res, cregui’m. Miri ja ha sortit el cap!
—L’estiro amb
força amb les dues mans i surt la resta, no pateixi. Ja està!
—Ostres té la
titola molt amunt i és molt llarga.
—No es
preocupi. Em diu la mida que vol i tallo amb la meva navalla suïssa. Jo crec que
amb catorze centímetres ja va bé.