El tiquis d'en Toni Cano.

—Hola, bones, soc la seva companyia telefònica, ¿vol una alarma, una assegurança mèdica, una aspiradora, un…? —Tenen tomàquets? —Què? —Que si tenen tomàquets? —No —Doncs no vull res, gràcies. —Hola, soc el seu banc, ¿vol una TV, un equip de cinema a casa, un viatge a Freedonia…? —I un rave? —Què? —I un rave! —No, raves no. —Doncs a fer la mà.

—Mama, he fet un pastís. —Quina bona pinta. I quants colors. —Tasta’l. —Sap rar. —Tenia els meus dubtes si t’agrada la plastilina o no. —Què sàpigues que no. No m’agrada gens. Vomitaré. No cuinis més. —El porto a provar al papa, potser és cosa teva això del mal gust.

—Senyor, miri de portar al seu gos lligat. Cada cop que em veu en bicicleta em persegueix fins que arribo a casa. —I gràcies al fet que el persegueix... —... vaig més de pressa. —I... —... perdo més calories. —I si s’atura... —... em mossega el turmell. —Per això... —... no he d’afluixar el ritme. —I després d’una setmana de persecucions... —... he perdut pes. —Què és... —... una de les meves finalitats d’anar en bici. —Llavors... —... gràcies al seu gos estic en forma. —Doncs aclarit tot, munta de nou a la bicicleta que el meu gos s’està posant nerviós i el vull deslligar.

—Iaia, és veritat que si fas molt d’aquagym et transformes en una sirena? —Qui t’ha dit això? —El papa. —Quin tros d’ase. —T’has convertit en una sirena?, coneixes a alguna sirena? —No. —Doncs quina merda l'aquagym no? —L’aquagym és molt divertit i les sirenes no existeixen. —No?, ostres quan li digui al papa. —Digues-li també què és idiota.