-Majestat, els víkings venen
cap al castell.
L'esperen a la sala de
reunions per preparar la defensa. Li porto la seva espasa?
-No.
Prepareu la meva carrossa i aviseu a la reina.
-Penseu fugir?
-Penso
passar el dia al camp.
-Però... i el poble?
-El
poble no hi cap a la carrossa.
-Majestat, potser no hi haurà
un altre dia. No tornarem a olorar la gespa després de la pluja, o veure
un cel blau o escoltar el càntic dels ocells...
-Tant
greu és la situació?
-Sí Majestat. Estem allistant
als nens per defensar l'entrada sud de la muralla.
-I
què fan els nens al carrer?, haurien de ser a l'escola! Quina mena de pares
deixen que els seus fills no vagin a escola! Soldat, vagi a casa d'aquests
pares i pengeu-los!
-Majestat ens juguem la
vida! A més, hem de donar-nos pressa, l'enemic avança amb rapidesa i amenaça
pluja.
-Pluja?
A prendre pel sac el dia al camp!, avui no hi haurà combat.
-Com ho sap?
-Ha
vist alguna vegada a soldats lluitant amb espases i paraigües oberts?
-...
-Aviseu
al bufó, que vingui a fer-me riure fins a l'hora de dinar. Pot retirar-se
soldat.
-Majestat, ...Què són “paraigües”?
