-Estimat, gràcies per les
flors!!
-Quines
flors?
-Les que m’has enviat aquest
matí a la feina.
-Jo
no he enviat res.
-No? Ja m'estranyava. Doncs
seran d'un admirador secret. Mira que diu la targeta: “Et necessito tant com
respirar”.
-Deixa'm
veure.
-M'he posat molt contenta!
-Això
no és tinta. Està escrit amb sang. S’ha de denunciar a la policia!!!.
-Si clar, per a una persona
que li interesso, el vols denunciar.
-Això
és seriós. Algú t’ha seguit aquests dies pel carrer? Reps trucades on no parlen
i només volen escoltar la teva veu?
-No. Potser és un artista
modern i experimenta amb la seva imaginació.
-Ningú
et mira diferent on treballes?
-El becari. És borni.
