El tiquis d'en Toni Cano.

Curiós q les sèries de televisió se les carreguen les pròpies televisions estatals. Canvis d'horari, de dia, tres capítols i ja van fora, no segueixen les temporades,... Ens bombardegen amb promocions de q són sèries de renom als EEUU, però un cop trepitgen les Tv estatals, se'n van a norris. I es pregunten pq passa?. Vull creure q no són tan imbècils. I a sobre posen mala cara quan te les baixes d'Internet per veure-les tranquil·lament a casa, sense talls publicitaris, donant-li al pause quan vols i veure de cop dos, tres, quatre...episodis seguits, a l'hora q et surt dels collons. Senyors de la TV, aquesta guerra la tenen perduda. Per cert, es baixen moltes més sèries nord-americanes q no pas estatals, no ho fiquin tot al mateix sac. Els americans ja han tret benefici dels seus productes molt abans d'emetre's a la península. L'espectador busca qualitat...i no fer patriotisme de sèries q volen ser com les nord americanes o angleses, per exemple.

Sorpresa a urgències de l'Hospital de Figueres quan va arribar T.M amb un colló a uns tres centímetres pel damunt del turmell esquerre. Una infermera va dir: "en un principi ens vam trencar a riure però al veure el patiment de l'home vam començar a fer la nostra feina". El dissabte al matí en T.M va sortir a fer una volta en bicicleta, a l'aturar-se per beure aigua d'una font va notar que un dels seus collons no era a lloc. Un dels metges que el va tractar va dir: "Bé, que algú vingui amb un colló pujat o fins i tot els dos, és més normal, però que baixi i tant?, no gaire". Un equip de metges el va tractar a quiròfan i amb un martell van donar cops i cops fins que van pujar el testicle per la cama fins a col·locar-lo a la bossa dels collons.

A.S, una jove de la ciutat de Badalona (Catalunya) va ser atacada salvatgement al sortir de casa per un grup de gavines. Les rates del mar, com també se les coneix, cada cop s'endinsen a les ciutats i pobles de la costa a la recerca de menjar. La noia vestia uns pantalons ajustats marcant culet i una samarreta que ressaltava els seus pits amb els mogrons durs, i unes botes fins els genolls. Els seus cabells llargs, negres i arrissats moguts per una suau brisa i un maquillatge suau, ressaltava els seus ulls verds. Les aus la van atacar mentre esperava creuar un carrer. "Quina ràbia em va fer", va dir un jove "el meu telèfon no tenia bateria i no vaig poder gravar l'atac i penjar-lo al youtube o vendre'l a la tele". Des de fa mesos, els entesos en ornitologia publiquen diferents estudis on diuen que les gavines comencen a deixar de banda el menjar peixos, escombraries, coloms i també els berenars dels joves als col·legis. Cada cop es fan més selectives a...