El tiquis d'en Toni Cano.

-HOLA EM DIC JAN. PORTO UNA ESTONA MIRANT-TE DARRERA DE LA COLUMNA I M'HE ENAMORAT DE TU. UN AMOR A PRIMERA VISTA D'AQUESTS. VOLS CASAR-TE AMB MI? -PERDONA, NO SÉ QUE DIUS. LA MÚSICA ESTÀ MOLT ALTA. SI ESTÀS LLIGANT AMB MI NO M'INTERESSA. TENS UNA CARA RARA. -NO SÉ QUE M'HAS DIT. SORTIM AL CARRER PER PARLAR AMB TRANQUIL·LITAT? ELS PREPARATIUS DEL CASAMENT I COSES AIXÍ. -QUINS PRESERVATIUS?, BOIG! SI TORNES A ESCRIDASSAR-ME A L'OÏDA ET TRENCO EL CUBATA AL FRONT. NO M’INTERESSES. -NO VULL UN CUBATA GRÀCIES. ETS MOLT GUAPA I T'HE FET UN ANELL AMB EL PAPER DE L'ETIQUETA DE LA CERVESA. - CHRAAAAASS!! -NO EM MOLESTIS MÉS! -AAAAAAAAH. FILLA DE PUTA!

-Sergent, només quedem nosaltres dos!!!! I l'enemic avença cap a nosaltres.!!!! -Doncs ens rendim. És una ordre. -Però que diu Sergent!, encara podem escapar pel riu. -Sí  home!, ara em mullaré les botes i els pantalons. -Si ens agafen vius, ens torturaran. -M'agrada. Fa anys que practico el masoquisme. -No ens queda gaire temps! -Ens farem els morts. -Però si rematen a tots els caiguts. -Poden fallar. És una oportunitat que tenim. -Però com poden fallar disparant al cap a un metro de distància? -Que pesat!, marxi!, és una ordre. -Crec que està en estat de shock, però ara mateix me la bufa. Compliré l'ordre. Sort! -Esperi soldat!. Pot fer una cosa per mi?. Vagi a veure a la meva esposa i li diu que... -Si? -...És igual, que visqui sense saber que la mort de la seva mare no va ser un accident. -D'acord Sergent. Marxo. Per cert, per què no es fot un tret al cap? -Ara que m’he fet a la idea que em torturen em fotré un tret? Ains!

-Vull tres tomàquets per l'amanida. -Per l'Amanida?, i com es troba, fa molt que no la veig per aquí. -Ja saps, amb les seves migranyes. -Què més vols? -Uns plàtans. -Sense pellofa? -Sí. A quant va el quilo de taronges? -Igual que un litre de taronges. -Doncs em poses un metre de taronges. -Tinc uns pebrots molt bons. -Que groller! Verds o vermells? -Vermells. -I em vols fer entendre que els verds que són una merda? Deixa'm de pebrots. Posem divuit quilos de xampinyons. -Divuit? -Sí. És que a la paella es queden en res. -Alguna cosa més? -Que no em cobris.

-Em dóna una barra de pa? -Vol que li obri i li posi tomàquet? -No. -Es per emportar? -Clar -Li embolico en paper de regal? -No fa falta. -A mi em faria il·lusió arribar a casa i portar de regal una barra de pa. -M'agrada que tingui il·lusions. -No hauria de faltar mai un tros de pa a taula. A cap llar. -Que bé parla. -Així, l'embolico o no? -Que no, pesat! 

-Li he dit  a un amic de la feina que vingui amb nosaltres al concert. No trigarà a aparèixer. -Jo no vull amics. Quan es moren ho passo malament. -Tranquil. No te'l presento. No passa res. -T'aviso, que sigui el teu amic no significa que automàticament sigui meu. -Llavors te'l presento. -Però jo no vull ser el seu amic. -No pateixis. Dubto que ho siguis. El més segur és que li cauràs molt malament. Però jo sí que sóc amic teu. -Un conegut. -Conegut? Som amics des de fa vint anys. -Ens coneixem fa vint anys. -L'amistat és un tresor. -M'estàs subornant? -No. És una dita popular.