El tiquis d'en Toni Cano.

-Arribes tard. -Aquesta vegada només quaranta minuts. -Et podries comprar una bici. -No sé anar en bici. -Compra una estàtica. -Psss -Un cop sàpigues com va et canvies a una amb rodes. -Vols prendre alguna cosa? -M'he pres tres cafès mentre t'esperava. -Doncs sí que t'agrada el cafè. -M'agrada més la gent puntual. -Saps que em passa?, tampoc porto rellotge. Per això arribo sempre tard. -Compra't un. -Un rellotge estàtic?

-M'estic llegint un llibre d'un home que es converteix en un escarabat. -De Kafka? -No. De la biblioteca. -Quan era petit arrencava les antenes de les formigues grans. Les ajuntava i es barallaven amb agressivitat. -I què feies amb les antenes? -Les venia als veïns del barri i les connectaven a les seves teles o ràdios. -Parles dels ’80. -No. Parlo d'antenes. -Quan acabi el llibre te'l deixo si vols. -Passo de llegir. -No saps llegir? -Només les vocals. -Jo sempre m'equivoco amb la O i el zero. -A veure si és per manca de calci. -No crec. -Mira-t'ho. -Ho faré.