El tiquis d'en Toni Cano.

—Escolti!, m'ha trepitjat. —Perdó. Ho sento molt. —Tranquil. No passa res. —Em sap molt de greu. Vol que el convidi a un cafè? —No cal. Gràcies. —Vol que li mengi la polla? —Què? —Em sap greu la trepitjada. No l’he vist. Li he fet sang? —Què em menja què? —La polla. —Escolti’m una cosa. Ja li he perdonat. Punt final. Cadascú continua amb la seva vida. —Però jo no volia... —Si es queda més tranquil, posi uns diners a una ONG. —A una ONG de trepitjades? —Per exemple. O a una de menjar polles. Adeu.